El Plenari de l’Ajuntament d’Ontinyent retrà homenatge el proper dimarts a Hèctor Verdú, un dels membres de l’expedició valenciana que l’any 1970 va coronar diversos cims a Groenlandia, un dels quals va ser batejat com a “Puig Ontinyent”. Verdú, nascut a Alcoi en 1933 però ontinyentí d’adopció, va ser un dels fundadors del Centre Excursionista d’Ontinyent, el 1954, entitat de la qual va ser president al llarg de molts anys, durant les dècades de 1960 i 1970. Home d’acció, excursionista i escalador impenitent, va arribar a ser president de la Federació Valenciana de Muntanyisme, fent camí recorrent les sendes de les muntanyes valencianes i ascendint a molts dels més destacats cims de la geografia peninsular, especialment del País Valencià, i de la serralada pirenaica.
Però l’afany aventurer d’aquest ex treballador de banca el duria molt més lluny: en 1970 va participar en l’expedició valenciana a l’Àrtic, més concretament a Groenlàndia, on van pujar diversos cims. En record de la seua terra, va intercedir perquè als gelats confins del nord del planeta es batejara un cim amb el topònim major del poble, Puig Ontinyent, i un glacial amb el nom del seu paratge més emblemàtic, Pou Clar.
Sempre socialment compromès amb el seu entorn, durant la transició del franquisme a la democràcia Hèctor Verdú va participar en les eleccions a Ontinyent —les primeres eleccions municipals de la democràcia celebrades el dimarts 3 d’abril de 1979—, encapçalant la candidatura del Partit Nacionalista del País Valencià, la qual va obtenir tres regidors. Tanmateix va deixar la política activa local ben aviat (en juliol de 1981, el mateix any del 23-F), probablement en veure frustades les expectatives de transformació de la societat, per la burocràcia i les inèrcies franquistes que imperaven encara en aquells anys difícils.
Més de 30 anys després que acabara la seua etapa política, més de 40 anys després de l’expedició a Groenlandia, Hector Verdú rebrà ara un merescut reconeixement per part del seu poble adoptiu, que el 9 d’octubre homenatjarà a qui va dur el nom d’Ontinyent allà on no ho havia fet ningú.
