el “Barranquet”, primer refugi antiaeri d’Ontinyent durant la Guerra Civil

0
Imagte del refugi el "Barranquet". Foto d'Anmorsígol

Durant dècades, alguns dels nostres majors i personal de l’Ajuntament d’Ontinyent han sabut de l’existència d’una porta situada al carreró del Marqués que condueix a la popularment coneguda com barcacana. L’arcada, lluny de ser una mera entrada a la llarga volta que cobreix l’antic barranc de Sant Jaume, no és sinó l’accés que la Junta Local de Defensa Passiva va fer construir per tal d’habilitar la galeria com a primer refugi antieri durant la Guerra Civil.

Aquest matí, el Servei Arqueològic Municipal d’Ontinyent i l’historiador Àngel Cambra, membre de Sinergies, han visitat l’accés després que algunes fonts orals confirmaren el que l’historiador havia extret arran la investigació sobre els refugis antiaeris d’Ontinyent que es troba realitzant.

Segons la documentació estudiada, entre l’any 1937 i 1938, en plena Guerra Civil, el Consell Municipal d’Ontinyent feu executar unes obres projectades durant els primers anys de la II República: la continuació del cobriment del barranc de Sant Jaume, des de la casa del Marqués de Vellisca -en la placeta de l’Escurà-, fins a l’actual plaça de la Coronació. Aquest projecte, en origen dissenyat simplement per solventar problemes de sanejament i insalubritat a l’antic barri del Ravalet, es veié modificat a principis de l’any 1938 quan la Junta Local de Defensa Passiva -organisme creat per protegir a la població de possibles bombardejos- va creure oportú disposar la galeria en construcció com a refugi antiaeri.

L’habilitació de la volta del Barranquet com a mesura antiaèria precediria a la construcció de la resta de refugis ontinyentins. A finals de juliol del 1938, les Brigades d’Obres Municipals i la Col·lectivitat del Gremio de Albañiles CNT-UGT comencen la perforació de dos nous refugis -els números 2 i 3- a la plaça de Sant Domingo i el Regall respectivament. Des d’aleshores fins al final de la guerra continuen les obres preventives amb la construcció de fins a set refugis públics i alguns altres més a les fàbriques més destacades de l’època.
Segons l’arqueòleg municipal Agustí Ribera, en aquells moments la volta del Barranquet tindria una capacitat per albergar fins a 2.000 persones en cas d’alarma. Sortosament, Ontinyent no va haver de patir cap bombardeig però els seus refugis sí que s’utilitzaren en diverses alertes.

Pròximes publicacions

Continuant amb la recuperació de la memòria històrica de la Guerra Civil a Ontinyent, el pròxim número de la revista El Llombo inclourà un article de l’investigador Àngel Cambra, amb el títol: “Una altra porta oblidada al carreró del Marqués: les primeres mesures de la Junta Local de Defensa Passiva al cru hivern del 1938”. En aquest escrit descobrirem amb més detall com fou la situació bèl·lica d’emergència que portà a la construcció del refugi del Barranquet i la resta de refugis.

L’article servirà d’avançament per a la publicació del treball d’investigació complet del jove historiador. Sinergies Serveis Culturals ja es troba preparant el llibre “La Junta Local de Defensa Passiva i els refugis antiaeris de la Guerra Civil a Ontinyent: un projecte ple d’entrebancs”, que recollirà la història política i social de tot allò que va envoltar la intricada construcció dels refugis a la ciutat i que inclourà, a més, material gràfic i d’arxiu a nivell divulgatiu.

Publicitat