De óxido y hueso

Ali (Matthias Schoenaerts) es busca la vida per tirar endavant amb el seu fill, Sam (Armand Verduse). Treballant com a porter en una discoteca coneix casualment Stephanie (Marion Cotillard), una biòloga marina i les circumstàncies els uniran més del que mai haurien imaginat.

El director, Jacques Audiard, llança un altre cop de puny a l’ànim de l’espectador amb aquesta fantàstica D’òxid i ossos, adaptació de la novel•la De rouille et d’os, de Craig Davidson, que queda com a nova demostració del mestratge del cineasta a l’hora de disposar i presentar les històries que vol explicar, sempre emocionants i plenes de contingut. Audiard aconsegueix ballar entre drama, romanç, thriller i retrat social amb una sorprenent i addictiva facilitat. Perquè dirigeix tan bé, d’una manera tan conscient i coherent amb la seua estructura i estil artístic que és impossible apartar la mirada d’aquesta tragèdia sobre els camins de la felicitat, de les fractures físiques i emocionals, de la maduresa forçosa i les seves responsabilitats obligades i, fins i tot, del desemparament de la classe mitjana a l’Europa més desenvolupada. Tot alhora, i res sobra, res redunda.

Al cinema li agrada explicar-nos que quan caiem hem de tornar a alçar-nos. D’òxid i ossos ens diu que cal lluitar des de terra, des del mateix esperit que converteix el dia a dia en el triomf del pragmàtic sense renunciar a la visceralitat del que és brutalment emocional.