El ple de l’Ajuntament de Bocairent va acordar per unanimitat dijous passat, 9 de juliol, demanar a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport la incoació de declaració de les danses locals com a bé d’interés cultural immaterial. Així, el regidor de Cultura, Xavier Molina, coordinarà la comissió encarregada de la redacció de la fitxa de catalogació. Per a aquesta tasca, Molina comptarà amb l’ajuda d’un membre de cadascun dels tres grups polítics municipals; així com un integrant dels majorals de sant Agustí –com a organitzadors de les festes d’estiu–, del grup de danses Cardaors –en representació dels balladors i de les balladores– i dels dolçainers i dels tabalers locals –com a acompanyants musicals imprescindibles d’aquesta manifestació folklòrica.
Les danses de Bocairent formen part de les celebracions a sant Agustí i anualment es ballen a la plaça de l’Ajuntament les nits del 23 al 27 d’agost amb una participació mitjana d’unes cinquanta parelles iniciades per la cap de dansa, una dona casada o la clavariessa major en el cas de la primera nit, treta per un dels majorals. A continuació, el pas pla va combinant-se amb “la cadena” que fa rodar les parelles alternativament al quadre anterior o posterior sempre des del mateix ordre. Finalment, quan ja estan totes les parelles introduïdes, les “botades” animen el ritme i alternen amb el pas pla i “la cadena” fins que la cap de dansa completa la tercera volta entorn a la font de la plaça major del poble, moment en el que “El tio Pep” marca la fi de la dansada –n’hi ha dos per nit– amb les puntades a dreta i a esquerra cada vegada més accelerades dels participants d’aquest ritus d’una antiguitat que es perd en la Història.
Així doncs, els costums ancestrals de la dansa i els vestits i la música a d’ella associada van motivar la proposta de l’Alcaldia de considerar que les danses de Bocairent formen part “d’aquelles manifestacions culturals que siguen expressió de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques o d’oci, i en especial, aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l’ús del valencià”, tal i com preveu la Llei de Patrimoni cultural valencià.
