Nico Calabuig i Serna
Portaveu municipal de Compromís per Ontinyent
Una de les claus per a poder mirar al futur amb determinació és protegir i omplir de vida aquells elements que constitueixen les nostres arrels i ens identifiquen com a poble. Els barris històrics d’Ontinyent estan en perill, la gent que viu en ells ens està alertant d’esta situació tan preocupant, i el temps juga en contra, ja que cada dia que passa augmenta el deteriorament i el despoblament del nostre centre històric. Bona mostra d’això va ser l’enfonsament d’un habitatge el passat 11 d’octubre al carrer Muralla, situat al barri de la Vila. L’enèsima desgràcia que, per sort, no va provocar danys personals, encara que sí materials.
Totes i tots sabem que el problema no acaba de nàixer per art de màgia. Per això necessitem estratègies urbanístiques ambicioses, realistes i consensuades que ens permeten superar definitivament la degradació dels nostres barris antics. Ontinyent necessita un Pacte pel Centre Històric. I el necessita urgentment. Si volem vore resultats de veritat, cal iniciar una línia de treball constant i coherent que no s’ature pel pas del temps. I per poder aconseguir-ho, només des del consens i l’ambició de trobar solucions duradores podrem resoldre amb èxit este problema endèmic de la nostra ciutat. Els nostres barris històrics requereixen accions que vagen més enllà d’un únic color polític o d’una única legislatura. I sobretot, el que els nostres barris no necessiten és l’enèsima batalla sobre qui és culpable de què.
Això sí, també cal tindre els peus a terra i ser responsables quan es fan afirmacions. Recentment vam presenciar una crítica del govern municipal cap a la capacitat d’acció de la Generalitat Valenciana respecte al barri de La Vila, assenyalant la Direcció General de Patrimoni, dependent de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports, per estar retardant els permisos per a executar unes obres al barri. Va haver de ser el mateix Conseller, Vicent Marzà, qui explicara que els informes s’havien respost el passat mes de juliol i des de la Generalitat es continuava a l’espera que l’Ajuntament solucionara alguns aspectes que se’ls havien requerit. A més, l’actuació a realitzar en este cas no estava vinculada a la casa que es va enfonsar al carrer Muralla, com semblava voler fer-nos creure el govern municipal.
Per tant, cal canviar l’actitud, superar el partidisme i les batalles estèrils, i afrontar amb determinació la recerca de les solucions. Eixa seria la base d’un Pacte sòlid i profitós. Un pacte que reculla solucions realistes, viables, dotades de pressupost, i orientades a aplicar-se per a resoldre la qüestió definitivament, sense més provisionalitats, excuses ni autosatisfaccions.
Propostes hi ha moltes. Cal identificar els problemes actuals i estudiar iniciatives per a revertir-los. És evident que, més enllà de les actuacions de reurbanització d’espais públics que cal seguir impulsant, gran part del deteriorament dels immobles ve del despoblament que pateixen barris com La Vila i el Poble Nou. Frenar el despoblament i facilitar serveis i recursos com la fibra òptica a estes zones ha de ser una prioritat.
Altres ciutats ja han estat desenvolupant actuacions més ambicioses per a rehabilitar edificis històrics i fer habitatges públics per a lloguer jove, i així afrontar tant el despoblament com la dificultat dels i les joves per accedir a un habitatge de forma solvent. A Ontinyent també podríem aprofitar les sinergies amb la Fundació Universitària per dotar de més oportunitats d’allotjament a l’estudiantat i alhora seguir omplint de vida el barri de la Vila, amb un pla plurianual d’adquisició i reforma d’immobles. Esta és una mostra de les moltes propostes que un Pacte obert, plural i ambiciós podria recollir.
Per altra banda, també seria important actualitzar el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de La Vila, per incorporar totes les troballes arqueològiques i patrimonials dels últims vint-i-cinc anys, i adequar la normativa municipal a eixa nova realitat. Este tipus d’actuacions d’actualització compten amb ajudes econòmiques de la Conselleria de Cultura, i també facilitarien la resta d’intervencions que puguen anar desenvolupant-se en el futur.
A més, tant en el barri de La Vila com en el Poble Nou, i en tots els elements patrimonials a preservar, seria fonamental tindre un full de ruta i una previsió molt més planificada i treballada de totes les actuacions que volem desenvolupar. Açò ens permetria orientar allà on foren més necessàries les ajudes que arriben d’altres institucions, com la Generalitat Valenciana o la Unió Europea, i traure més profit de totes elles en benefici del nostre centre històric.
En definitiva, esta qüestió és inajornable. La podem entendre com un problema, o com un repte il·lusionant a abordar des de la pluralitat de veus i el treball seriós, constant i consensuat. Des de Compromís per Ontinyent llancem la proposta del pacte i tenim la mà estesa per a tot el que calga. Deixem-nos d’excuses i oferim alternatives a Ontinyent i els seus barris.
