El ple ordinari d’abril de la Diputació de València ha confirmat un nou impuls inversor per a Ontinyent i la Vall d’Albaida, però també ha deixat un escenari de fort enfrontament polític pel model de repartiment de les ajudes. La sessió, amb més de 115 punts i més de sis hores de duració, s’ha celebrat sense pressupostos aprovats per a 2026, una situació que continua marcant la gestió provincial.
En este context, Ontinyent serà un dels municipis més beneficiats amb prop de 3 milions d’euros en subvencions directes, dins d’un paquet global de més de 5 milions per a la comarca. Este volum d’inversió consolida una línia que ja es venia observant en actuacions recents com les noves obres en espais públics i infraestructures a la Vall.
Inversions concretes a Ontinyent i la Vall d’Albaida
Entre les principals actuacions aprovades per a Ontinyent destaquen:
El Pla d’Eficiència Urbana, amb 1,5 milions d’euros per a millores en carrers, voreres i accessibilitat; els 700.000 euros per a la rehabilitació del barri del Poble Nou, amb intervencions centrades en el carrer Teixidors; així com noves inversions en el Centre Ocupacional municipal i ajudes a entitats locals.
Este paquet se suma a inversions anteriors com la reurbanització de carrers amb 850.000 euros o els projectes al barri de Sant Rafel i el Museu Tèxtil, que en el seu moment van comptar amb suport ampli en la Diputació.
A nivell comarcal, el repartiment inclou 410.000 euros per a Beniatjar, 300.000 euros per a Benissoda i 176.000 euros per al Palomar, entre altres actuacions, concentrant bona part de les ajudes en municipis vinculats al mateix espai polític.
El xoc polític: subvencions nominatives i model de Diputació
El debat ha estat marcat per les crítiques de Compromís, que ha denunciat un possible repartiment “a dit” de les subvencions. El diputat Josep Riera ha qualificat la situació de “pràctiques clientelars” i ha assegurat que s’estan prioritzant municipis afins al govern provincial en detriment d’altres amb necessitats urgents.
En este sentit, el conegut com a “cas Otos” ha sigut clau en el debat. Segons Compromís, este municipi ha sol·licitat ajuda urgent per al seu ajuntament sense obtindre resposta, mentre altres poblacions sí han rebut subvencions nominatives, fins i tot sense haver executat fons previs.
La crítica de fons apunta al model: mentre el Fons de Cooperació reparteix els recursos amb criteris objectius, l’oposició denuncia que el govern està optant per reservar diners i distribuir-los mitjançant modificacions de crèdit amb criteris polítics.
Des del govern, la vicepresidenta Natàlia Enguix ha defensat amb contundència les inversions i la seua capacitat d’influència, afirmant que “quan hi ha voluntat i pes polític, els recursos arriben als municipis”. Esta línia encaixa amb l’estratègia d’Ens Uneix, que ja havia apostat per reforçar el paper territorial de la Diputació amb iniciatives com la creació d’oficines descentralitzades.
El PSPV, per la seua part, ha mantingut una posició intermèdia: ha valorat positivament mesures com el Bono Comerç, però ha criticat que la Diputació continue funcionant sense pressupost, “a base de pegats” i amb dependència política del govern del PP.
