El debat pel nou sistema de recollida de residus a Ontinyent continua escalant i entra en una nova fase de confrontació política directa. El Partit Popular ha registrat una bateria de preguntes per escrit per exigir explicacions al govern d’Ens Uneix sobre el funcionament, el cost i les modificacions del model porta a porta, una iniciativa que arriba en plena polèmica ciutadana per la seua implantació.
El portaveu popular, Rafa Soriano, justifica el moviment en la necessitat d’aclarir aspectes clau d’un sistema que, segons el seu grup, està generant dubtes i preocupació entre la ciutadania. Les preguntes posen el focus en qüestions com el cost real del servei, la distribució de les illes d’aportació, les modificacions introduïdes o el nombre de queixes registrades des de l’inici del desplegament.
El PP centra el debat en la gestió i els costos
La iniciativa del PP no es limita a una crítica política genèrica, sinó que intenta portar el debat al terreny de la gestió. Entre altres aspectes, els populars demanen conéixer en quin marc legal s’aplica la bonificació anunciada pel govern, com es finança o quins criteris es seguiran per aplicar-la, així com el cost dels contenidors i poalets i el destí de les subvencions europees vinculades al projecte.
Al mateix temps, recuperen el debat sobre el model escollit i insistixen en la possibilitat d’alternatives, com un sistema mixt. Una qüestió que ja havia aparegut en el debat polític previ, amb propostes com la que plantejava introduir un porta a porta voluntari amb incentius al reciclatge, en contraposició al model actual.
El posicionament del PP s’emmarca en una trajectòria de vot contrari a les decisions clau del procés, com es va evidenciar quan l’ordenança del fem es va aprovar amb el suport del govern i el rebuig de l’oposició, consolidant així un model que ara torna al centre del debat.
El govern defensa el model i acusa el PP d’oportunisme
La resposta del govern d’Ontinyent ha sigut contundent. Des de l’executiu local s’acusa el PP d’actuar amb “oportunisme polític” i es defensa que el model adoptat no és una decisió arbitrària, sinó una obligació derivada de la normativa estatal i europea en matèria de residus.
En este sentit, el govern planteja que les opcions reals eren limitades: ampliar el porta a porta, omplir els carrers de contenidors o renunciar a una subvenció d’un milió d’euros. Així, qüestiona que els populars no concreten una alternativa viable i adverteix que apostar pels contenidors hauria implicat instal·lar centenars de nous punts en la via pública, amb conseqüències sobre l’aparcament i la imatge urbana.
L’executiu també rebutja que es parle d’improvisació i recorda que el procés ve de lluny, amb anys de treball tècnic i polític. De fet, el camí cap al model actual inclou decisions com l’aposta per gestionar de forma autònoma la recollida de residus o els intents previs de contractació del servei, com es va evidenciar quan va fracassar una licitació anterior per deficiències en la proposta.
A més, des del govern es critica que el debat públic s’estiga contaminant amb informacions que consideren infundades, en un context en què la tensió política i social ha anat en augment.
Del debat institucional al malestar ciutadà
El xoc entre govern i oposició arriba en un moment en què el debat ja ha superat l’àmbit institucional i s’ha traslladat al carrer. Les primeres fases d’implantació del sistema han coincidit amb un increment de les queixes i dubtes, com es va evidenciar quan el debat va esclatar en xarxes socials i posteriorment amb la presentació de milers de firmes i al·legacions.
Esta contestació social ha anat acompanyada de demandes de més informació i d’una implantació més progressiva, com han expressat diferents col·lectius, entre ells els pensionistes, que han reclamat temps i claredat en l’aplicació del sistema.
Mentrestant, el govern continua avançant en el desplegament del model, amb iniciatives com l’arrancada del porta a porta comercial amb pagament segons els residus generats, una de les primeres fases pràctiques del nou sistema.
Amb tot, el debat sobre el porta a porta a Ontinyent ja no és només una qüestió tècnica o ambiental, sinó un element central de la política local. El govern defensa que es tracta d’un canvi necessari i alineat amb les exigències europees, mentre l’oposició i part de la ciutadania posen el focus en els costos, les formes i l’impacte real en el dia a dia. El desenvolupament del sistema i la seua acceptació marcaran l’evolució d’un dels projectes més controvertits dels últims anys a la ciutat.
