Aquest passat dijous, durant el Plenari ordinari de l’Ajuntament d’Ontinyent del mes de febrer, el regidor i portaveu de Compromís per Ontinyent, Nico Calabuig, va demanar a través d’un prec a l’alcalde, Jorge Rodríguez, la destitució immediata del Cap de gabinet d’Alcaldia, Ricard Gallego. Aquesta petició contundent arribava després de l’incident protagonitzat per Gallego en l’última reunió de la Fundació Universitària de la Vall d’Albaida.
Tal com exposava en el prec Nico Calabuig, “la falta de respecte que el màxim càrrec de confiança de Rodríguez va exercir contra el Vicerector de la Universitat de València en l’última reunió de la Fundació Universitària de la Vall d’Albaida és inacceptable. És inadmissible que una persona no electa per la ciutadania aprofite la seua presència com a representant de l’Ajuntament en una fundació per atacar d’eixa manera a qui representa a una institució tan important per al present i el futur d’Ontinyent com la Universitat de València”.
En aquest sentit, Calabuig aclaria que “el senyor Gallego es va atrevir a dir-li al Vicerector de Projecció Territorial de la Universitat de València, que per a vindre a votar en contra de l’alcalde, no calia que vinguera a Ontinyent”, un fet que el portaveu valorava com “de profunda gravetat, ja que és la demostració de la seua concepció absolutista del poder, segons la qual no es pot discrepar ni votar lliurement en funció del criteri de cada persona o entitat”.
Calabuig també assenyalava que aquesta situació no era la primera vegada que passava, ja que “les seues burles, gestos i males formes les hem patit nosaltres ací mateix, i sabem que ha usat mètodes poc ortodoxos en la seua relació amb periodistes de la nostra ciutat i comarca, amb funcionaris municipals, amb càrrecs ontinyentins de la Generalitat i fins i tot amb regidors del seu grup, de La Vall ens Uneix”.
El portaveu valencianista incidia en què “la gent està farta de les seues males formes i imposicions. No se li pot confiar la direcció del gabinet d’Alcaldia d’Ontinyent, ni molt menys tasques de representació de totes les ontinyentines i ontinyentins en diferents organismes fonamentals per a la ciutat, a una persona que és capaç de posar en perill les relacions institucionals de l’Ajuntament per pura ambició de poder”.
Davant tota aquesta situació, Calabuig reiterava la petició de destitució del Cap de gabinet, incidint en què “en cas contrari, el senyor Rodríguez estarà demostrant que avala, permet, consenteix, aprova i és corresponsable de les seues actuacions”.
Després del Plenari, Nico Calabuig valorava la contestació al prec per part de l’alcalde, lamentant que “una vegada més el senyor Rodríguez menysprea els plantejaments de l’oposició i a tenor de la seua eixida de to en la resposta al nostre prec, constatem que la seua predilecció per les formes d’actuar del senyor Gallego no sols continua intacta, sinó que el mateix alcalde s’està convertint en alumne avantatjat”.
Rodríguez havia contestat a Calabuig que “Açò és inaudit, açò de què vinguen a un Plenari a dir-li a un en qui pot confiar i en qui no, açò ja és de traca. A mi no se m’ocorreria dir-li a vosté en qui ha de confiar per a ser el secretari de grup, encara que el que va tindre li va durar ben poc, però bueno… lògicament vosté demane. Por pedir… contra el vicio de pedir, la virtud de no dar. Pot demanar això o que isca el sol por Antequera, però… sin más”.
Nico Calabuig concloïa demanant “a tota la ciutadania que traga les seues pròpies conclusions sobre la deriva que està prenent la majoria absoluta que governa Ontinyent”.
Fonts consultades per TVDigitalOntinyent, testimonis presencials a la reunió asenyalen, en canvi, que “l’escena no va ser del tot així”. Aquestes fonts expliquen que “Hermosilla, res més acabar la sessió de la FUVA, va dir que per a 10 minuts millor haver fet la votació de manera telemàtica i ens hauríem estalviat el viatge (a Ontinyent)”. On Gallego li va respondre que “per a vindre a votar contra el President no feia falta que vinguera, si tant d’esforç ho suposava”. Óscar Borrell, va afegir ” Si tant esforç li suposava, haver haver delegat en mi el vot”.
