Ara fa més de 5 anys de les primeres mobilitzacions, quasi 3 des que es va formar l’assemblea. Ens agradaria que aquesta reunió fóra motiu d’una celebració, tanmateix és la tercera vegada que ens retrobem ací amb una única motivació que no és aquesta, sinó la protesta.
Ens volien mantenir callades i entretingudes, però nosaltres vam fer callar el silenci. Hem cridat ben fort en cada manifestació, en cada concentració. Pensaven que ho podien tot, que amb unes multes ens prendrien el valor. I el que no sabien és que ‘si ens toquen a una, ens toquen a totes’, aleshores vàrem fer les Jornades per pagar cada multa. I mentre ells criminalitzen la resistència nosaltres continuem, hem perdut la por a tenir por. Hem demostrat que la força està en la unitat popular, que el cooperativisme i el col·lectivisme ens poden portar molt lluny. Que si ens organitzem en assemblea podem anar reconquerint cada promesa electoral que ells no han complit, podrem anar guanyant allò que és nostre, podem fer nostra cada xicoteta victòria.
Som més de 40 associacions i col·lectius de la nostra comarca i de les comarques veïnes els qui ara protestem i donem la cara contra un projecte aberrant que hipoteca les nostres vides i les dels qui vindran. El procés administratiu per dur endavant la planta de residus animals ha estat ple d’irregularitats i d’obscurantisme. És un atac directe a les nostres terres i a la nostra salut. Tot i això, l’empresa Sig Renovables, dirigida pel pocavergonya de Francisco Soria Cases, ja disposa de tots els permisos legals per començar la instal·lació.
Com és habitual, durant aquests anys, tant els partits d’esquerres com els de dretes s’han lucrat amb les desgràcies del poble. Han fet de la nostra protesta una campanya electoral, han fet de la nostra ràbia la seua propaganda política. Si més no, totes les paraules no se les emporta el vent: tenim present cada promesa, cada testimoni, NO OBLIDEM! Estarem pendents de cada pas, de casa actuació. Exigim que compliu el vostre compromís, volem una política al servei del poble i no del capital. Que la terra és de qui la cultiva i no assumirem cap imposició. La planta ni la volem, ni la necessitem: el poble mana i el govern obeeix.
Ara és l’hora de l’autocrítica: la planta de residus és la conseqüència directa d’una societat consumista, malbaratadora i insostenible, d’una vida totalment desnaturalitzada. Durant aquests 40 anys, per exemple, el consum de la carn i el peix no ha fet més que augmentar considerablement. Aquests animals són productes procedents de granges massificades al servei de la sobreproducció. Sota la premissa dels beneficis econòmics a qualsevol preu. Som víctimes del capitalisme que ens esclavitza en un model destinat al consum com a insatisfacció vital. Un sistema que mata sense fer soroll, que sembra la misèria del poble i cultiva la fortuna dels de sempre. Apropiem-nos del nostre destí i del seu, fem que la seua collita siga ràbia del descontent i la disconformitat. Ja és hora de portar a la pràctica cada alternativa teoritzada, és possible un altre model social, és possible una altra economia!
Gràcies a cadascú de vosaltres per estar ací avui, gràcies a la gent de l’assemblea que lluita incansablement: mentre el seu projecte seguisca en peu la nostra obligació és continuar. Seguirem lluitant per la defensa del territori, seguirem conscienciant tothom per tal d’acabar amb la resignació, dignifiquem-nos com a poble i reapropiem-nos de la vida.
I per finalitzar, recordar als polítics que ocupen ara el Consell les paraules d’Estellés que fa uns anys repetien incansablement com a eslògan de la seua campanya:
ASSUMIRÀS la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
