El primer govern encapçalat per Jorge Rodríguez a l’Ajuntament d’Ontinyent va retornar l’esperança a bona part de la ciutadania. Gràcies a la suma de Compromís, el Partit Socialista i Esquerra Unida, de l’any 2011 al 2015 la pluralitat va ser la protagonista d’un equip de govern que va portar nous aires de millor gestió, però sobretot de més participació democràtica, després de quatre anys de majoria absoluta del PP de Lina Insa marcats per unes formes bastant qüestionables. No obstant això, des del punt de vista polític, el pas del temps i les successives majories absolutes que han elevat a Jorge Rodríguez al pedestal, l’han fet canviar d’un talant amable i obert en els seus inicis a un abús de poder que comença a decebre profundament a diversos sectors de la societat ontinyentina. En eixe sentit, vull dir clarament que sóc una de tantes persones que se senten molt decebudes …

El procés de pressupostos participatius Ontinyent Participa, pel qual les veïnes i veïns majors de 16 anys de la nostra ciutat poden decidir a quines inversions es destina un percentatge del pressupost municipal, va nàixer l’any 2013 amb el govern municipal format pel Partit Socialista i Compromís amb el suport extern d’Esquerra Unida. Malauradament, hui en dia ni el Partit Socialista ni Esquerra Unida compten amb representació a l’Ajuntament d’Ontinyent. Per eixe motiu, des de Compromís per Ontinyent tenim la responsabilitat de defensar la necessària millora d’un projecte pioner a tot l’Estat que vam contribuir a impulsar en els seus inicis. Per què creiem que cal millorar Ontinyent Participa? La veritat és que existeixen diversos motius, alguns dels quals hem anat explicant en les valoracions que hem anat fent de les darreres edicions. No obstant això, hui ens centrarem en un en concret. I és que alguna cosa deu estar …

Article d'opinió de Nicolau Calabuig i Serna, Candidat a les Primàries de Compromís a l’Alcaldia d’Ontinyent

Article d'opinió

Nou article d'opinió

Ontinyent és una ciutat plena de gent treballadora, amb un talent i una capacitat de superar les dificultats que ha demostrat al llarg de la història. Bona mostra d’això és l’ingent esforç de les generacions que ens precedeixen per haver alçat del no-res una indústria manufacturera a la vora del Clariano que, gràcies a la força de les mans i la intel·ligència col·lectiva de molta gent, va aconseguir vèncer obstacles com l’aïllament geogràfic agreujat per unes deficients infraestructures, fins la recent construcció del túnel de l’Olleria. No obstant això, l’oblit sistemàtic per part de les diverses administracions al llarg dels temps, mai no va aconseguir acabar amb eixe esperit de superació forjat en esta vall de terres blanques. Afortunadament, encetada una nova etapa política valenciana, per fi es fa justícia amb la nostra ciutat: l’inici d’una nova manera de gestionar els recursos públics basada en l’objectivitat, la transparència i el …

2017 és un any en què, com sempre, a Ontinyent passaran coses bones i d’altres no tant. La vida és així, què hi farem! Però allò ben cert és que hi ha dues notícies que recentment han causat una miqueta de revol entre amplis sectors de la joventut ontinyentina: la fi dels festivals Diània i Meruts, que tants bons moments d’oci han donat a milers de joves d’Ontinyent, la comarca i el país. Primerament, vam saber que la Pasqua ontinyentina deixaria de comptar amb el Diània, un festival de música alternativa que, a més de potenciar els grups de la terra i demostrar el gran dinamisme cultural amb què tenim la sort de comptar a les nostres comarques, realitzava tallers, xarrades i activitats dirigides a l’extensió de la cultura en el més ampli sentit de la paraula, així com a la difusió de la consciència crítica davant els problemes socials. …

Una altra manera de treballar és possible, la que acompanya el canvi polític valencià fent que este avance, una nova concepció del paper dels partits, les institucions i els recursos, on la cooperació s’obri camí amb l’objectiu de millorar la vida de les persones des d’un autogovern fort, net i democràtic. Després de vint anys amb més ombres que llums, i malgrat una injusta reputació i una desastrosa herència econòmica, nombrosos són els avanços que s’estan produint al país dels valencians i valencianes. Amb l’Acord del Botànic i el govern valencià, en què Compromís té un paper fonamental, constatem un canvi de prioritats: les polítiques inclusives i d’igualtat destinades a les persones amb dependència i els col·lectius més vulnerables de la societat, la nova gestió educativa centrada en la igualtat d’oportunitats amb mesures com Xarxa Llibres perquè cap xiquet o xiqueta es quede sense llibres per falta de recursos, l’inici …

El 24 de maig del 2015, els valencians i valencianes vam decidir canviar el mapa polític, per deixar de ser un poble avergonyit per la corrupció del PP i subordinat a Madrid per la històrica falta de valentia dels partits tradicionals. Amb un simple gest com el de posar una papereta diferent en una urna, vam decidir frenar el nostre empobriment i posar-nos dempeus davant els grans problemes que feien perillar la viabilitat de la nostra autonomia, i per consegüent del nostre benestar i la nostra forma de vida. Però eixe canvi no va ser fruit del no-res: arribats a una situació insostenible que es resumia en el 30% d’exclusió social, 30% de deute i 30% de desocupació, els valencians i valencianes vam iniciar un nou camí. Les forces progressistes, i especialment Compromís, van abandonar la dialèctica de la protesta contra un model que després de vint anys perpetuant-se en …