L’Ajuntament del Ràfol de Salem ha licitat per 128.388,57 euros la tercera fase d’intervenció arqueològica i consolidació del jaciment del Corralet. Els treballs permetran continuar estudiant i protegint un assentament del Ferro I, datat entre els segles VIII i VII abans de Crist i amb evidències de contacte comercial amb el món fenici.
El contracte té un termini d’execució previst de quatre mesos i dona continuïtat a les campanyes desenvolupades durant els últims anys.
Un assentament anterior a la cultura ibèrica
Les excavacions han permés situar l’ocupació principal del Corralet fa aproximadament 2.700 anys, en un període anterior al desenvolupament ple de la cultura ibèrica.
Entre els materials recuperats apareixen elements que evidencien contactes comercials amb poblacions fenícies establides al litoral mediterrani.
Això dona al jaciment un interés que supera l’àmbit municipal, ja que ajuda a entendre les xarxes comercials i culturals que connectaven l’interior valencià amb la costa durant els primers segles del primer mil·lenni abans de Crist.
La tercera fase combinarà l’excavació de noves zones amb la consolidació de les estructures que ja han quedat al descobert.
Excavar, protegir i fer visitable
Un dels principals problemes dels jaciments arqueològics és que excavar sense consolidar pot accelerar el deteriorament de murs i estructures que havien estat protegits durant segles baix terra.
Per això, el projecte incorpora treballs de conservació al mateix temps que amplia el coneixement científic de l’assentament.
El municipi treballa també amb una perspectiva de divulgació. La recuperació progressiva del Corralet pot convertir-lo en un recurs patrimonial i educatiu vinculat a altres atractius culturals i naturals del Ràfol de Salem i l’entorn del Benicadell.
La licitació no significa que el jaciment quede completament recuperat després d’esta fase. La investigació arqueològica és acumulativa i els resultats de cada campanya condicionen les actuacions posteriors.
La inversió permet, en qualsevol cas, garantir quatre mesos més de treball sobre un dels enclavaments que millor poden explicar les primeres connexions mediterrànies de la Vall d’Albaida.
