120 casetes d’Ontinyent podrien ser condemnades a la demolició per la nova Llei d’Ordenació del Territori

3

“El Partit popular ha impedit a les Corts que la nova Llei urbanística valenciana encetara el camí per resoldre, ara sí, definitivament el problema del disseminat d’Ontinyent”. Amb aquesta afirmació començava Rebeca Torró, regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Ontinyent, la roda de premsa celebrada aquest matí per tractar la problemàtica del disseminat i explicar com el Partit Popular ha tombat les esmenes que l’Ajuntament d’Ontinyent, a través del grup socialista, havia presentat a la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana.

Torró ha explicat que durant mesos s’han produït converses i encontres a la vegada que s’ha assistit a jornades i seminaris urbanístics, amb la finalitat d’exposar les propostes d’Ontinyent. En aquest sentit, s’havia estat fent un gran treball per intentar aconseguir que el govern d’Alberto Fabra ajudara a trobar solucions legislatives a un problema que afecta edificacions de tot el territori valencià. En relació amb açò, Torró criticava que Filiberto Tortosa, “que ha estat regidor d’urbanisme en la passada legislatura i que durant el seu mandat la situació va empitjorar”, no ha aparegut en cap moment durant el període de modificacions legislatives de la nova Llei. A més, recordava que mentre Tortosa va afirmar tindre la solució per al problema del disseminat, quan ha tingut l’oportunitat “no ha menejat ni un sol dit perquè els seus companys del PP acceptaren les nostres propostes”.

Torró també explicava que tant ella com l’alcalde de la ciutat, Jorge Rodríguez, van mantindre una reunió amb la Consellera d’Infraestructures, Isabel Bonig, i el director general, Juan Giner, per traslladar-los les seues idees i propostes.

Les propostes dels socialistes quedaven resumides en tres punts. Una primera proposta demanava que es permetera ordenar tots els habitatges existents en sòl no urbanitzable, no sols els consolidats. Posteriorment, amb el programa urbanístic i les llicències corresponents s’establiria l’ordenació d’aquests habitatges. Una resposta negativa a aquesta proposta suposaria que sols queden ordenades les edificacions que pel pas del temps tenen la condició de consolidades, mentre la resta serien enderrocades.

Una segona proposta estava relacionada amb la reducció de les sancions econòmiques. Es va proposar l’elaboració de Plans parcials que permeteren que aquells que havien edificat fora del procediment pogueren legalitzar la seua situació. Així, si es podia legalitzar l’edificació, es demanava una reducció del 75% de la sanció, sempre que els instruments urbanístics possibilitaren la legalització de la construcció afectada.

Per últim, s’havia fet una tercera proposta relacionada amb la possibilitat de suspendre les ordres de demolició, sempre que els ajuntaments estigueren treballant en la redacció d’instruments de planejament territorial.

Totes aquestes propostes podien ser útils en un moment on estava modificant-se la Llei, ja que podien servir per donar una resposta clara al problema dels habitatges construïts al marge dels planejaments municipals, i reconduir els desgavells urbanístics presents al territori valencià.

Tanmateix, l’avantprojecte de Llei presentat per la consellera Bonig no recollia cap de les propostes. Davant aquesta situació el PSPV les va convertir en esmenes, que el grup socialista a les Corts va assumir com a pròpies. No obstant això, després de ser defensades pel diputat Francesc Signes a la Comissió i el Plenari de les Corts, sols va ser aprovada en la Comissió la tercera proposta. Les altres dos van ser rebutjades per cada parlamentari dels populars en la votació.

Torró explicava, per tant, que el destí de moltes edificacions és fosc. Així, mentre les edificacions en sòl urbanitzable amb un expedient obert (un total de 90) podrien legalitzar-se mitjançant Plans parcials, el problema estaria en el sòl no urbanitzable, ja que s’hauria de redactar el Pla especial que deixara incloure aquests expedients. Amb la Llei que hi ha ara aprovada per les Corts no es podrien incloure, provocant que 120 edificacions (habitatges, construccions auxiliars, etc.) quedaren condemnades a la demolició.
A més, les sancions, a diferència de les demolicions, que tenen un període de prescripció major, prescriuen al cap de 4 anys. Açò suposaria que en complir-se aquest termini de 4 anys l’Ajuntament estaria obligat a executar i cobrar les sancions, que en molts casos són desorbitades.

Davant la incertesa provocada per la Llei, Torró demanava una resposta clara de les Corts per actuar enfront d’un problema que es pateix a tot el País Valencià, mentre també recordava que és el Partit Popular qui té l’última paraula, amb la seua majoria absoluta.

Publicitat

3 COMENTARIS

  1. Una proposta: que les competencies d’urbanisme pasen als municipis, que cada poble negocie amb la Generalitat els problemes particulars, que els responsables municipals es comporten com a responsables i solucionen els problemes urbaníostics amb la igualtat que garantitza la llei.

  2. recordarli a la senyora torro que en la legislatura anterior va ser el seu partit que va empigorar les coses anant a valencia denunciant

Comments are closed.