La revista AMF de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària apunta que, a hores d’ara de l’epidèmia, ja s’haurien de deixar de comptar tots els casos, de fer aïllaments i quarantenes, de portar màscares, i que el sistema sanitari es puga centrar en atendre els malalts amb més problemes, siguen per la covid o per altres patologies.
L’editorial Cap a la fi de l’excepcionalitat recorre des del divendres les consultes dels centres d’atenció primària i molts metges se senten identificats amb el que expressa, mentre que uns altres el lligen amb més prevencions.
Afig que, com el virus no desapareixerà, ni se sap quant més circularà, s’ha d’afrontar la covid d’una altra forma. L’esperable seria que, una vegada vacunades les persones vulnerables, tots ens contagiem múltiples vegades en els nostres repetits contactes amb el virus, i que aquest fet vaja millorant la nostra immunitat tant individual com col·lectiva, diu.
Avisa així, que «haurem d’admetre com a societat que durant els pròxims anys hi haurà un nombre de defuncions per o amb covid que seran inevitables. La pandèmia no acabarà quan no hi haja defuncions, sinó quan els mitjans i governs els donen el mateix tractament que a la resta de causes».
El text afirma que en les diferents ones «ha faltat una correcta avaluació de la relació beneficie-risc» de les mesures adoptades contra la covid i que «en el moment actual ja no té sentit mantindre-les i ha de planificar-se la seua eliminació, començant per l’absurda recuperació de l’obligatorietat de la màscara en espais exteriors».
Davant la saturació de la primària, els centres ja es veuen abocats a tractar la covid com una grip, no veient sinó els casos greus, per la falta de recursos.
«Hem d’acabar amb l’excepcionalitat: la COVID-19 ha de ser tractada com la resta de malalties. La immunitat adquirida i l’arribada de ómicron així ho permeten».
Aquest punt de vista radical respecte a com s’ha tractat l’epidèmia fins ara, publicat en la revista que dirigeix Albert Planes, un metge d’Osona històric de la Semfyc , és compartit per molts treballadors dels CAP, que estan desbordats en aquesta sisena ona, més encara que en les anteriors, i que creuen que reflecteix el seu cansament.
No obstant això, punts de l’editorial com la postura laxa davant la vacunació, el desconeixement que exhibeix sobre la pressió que suporten també els hospitals o la valoració de la immunitat, entre altres aspectes, no són ben vistos per altres metges i fins i tot són considerades afirmacions temeràries per alguns.
Centre educatiu de la Escola Pia de Sarrià Jaume Sellarès, veu solvent del col·lectiu, que dirigeix el CAP Sardenya de Barcelona, opina que «l‘editorial ha de llegir-se com el punt de vista ‘des d’i només’ de l’atenció primària; no crec que des d’una visió global de l’epidèmia siga practicable ara el que diu el text, amb més de 500 pacients sol en les ucis catalanes, per exemple».
A més, com apuntava en Twitter, arran de l’editorial i els plans del Govern per a gripalizar la covid, Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària , branca catalana de Semfyc, la situació abans de l’epidèmia en els CAP tampoc era idíl·lica.
Els metges de primària se senten poc secundats, quan suporten el 85% de la càrrega assistencial de la covid. I això sí que ho signen segurament tots els metges de primària.
Recolza que s’adopte el sistema d’altres països -que fins i tot han ampliat amb la covid- en què les baixes curtes per problemes de salut lleus, com de refredats, grips o ara, de casos de covid, es fan mitjançant una declaració responsable del treballador de la seua malaltia i que l’empresa accepta.
José Martínez Olmos, professor a l’Escola Andalusa de Salut Pública i que va ser secretari general del Ministeri de Sanitat en el govern de Rodríguez Zapatero, tampoc entén com a qüestions com les baixes no s’han resolt, després de sis ones, per exemple, implicant les mútues laborals, perquè facen les baixes i descarreguen d’aquests tràmits als metges de primària.
