Alcaldes, regidors, representants sindicals i empresarials, companys, responsables de l’Institut Ignasi Villalonga, amics tots, molt bona vesprada.
En primer lloc, agrair a l’Ajuntament d’Albaida i a l’Institut d’Estudis Ignasi Villalonga haver-me convidat a participar com a ponent en un cicle de conferències que té previst abordar un assumpte de tanta actualitat com el que hui m’ha dut ací. Anem a parlar de la indústria, del seu present i del seu futur; d’on venim i cap on anem o havem d’anar.
Com alcalde d’Ontinyent i Secretari d’Indústria del Partit Socialista del País Valencià, de nou, gràcies als organitzadors per haver-me convidat i espere almenys estar a l’alçada de l’auditori.
Vull començar les meues paraules assenyalant que qui vos parla, com supose que ja sabreu, no és cap expert en la matèria, i que, per tant, no cal esperar de la meua intervenció cap remei infal·lible, si és que algú està en condicions d’aportar-lo, clar.
No obstant, com la majoria dels que esteu ací, he mantés i mantinc encara una relació quotidiana amb el tèxtil, una de les activitats més importants de la indústria tradicional valenciana. Gràcies a aquesta vinculació familiar, he anat sabent aspectes d’aquest sector des de ben menut; he viscut diàriament les seues dificultats i èxits o les seues crisis recurrents. Però també he vist com la gent del tèxtil ha sabut sempre buscar la manera de reinventar-se i tornar -això si, no tots-, a posar-se de peu i seguir lluitant contra la globalització, el dumping asiàtic o la deslocalització, que tant se val. En acabant, quan coneixes amb mes profunditat a situació dels distintes sectors i analitzes les polítiques aplicades tots aquests anys pels distints governs del PP a la Generalitat i on han conduït, acabes concloent que la indústria ha estat tots estos anys deixada de la mà del Consell.
Vist el que hem vist estos anys, i amb l’experiència que ens dóna haver governat, els socialistes valencians estem en disposició d’oferir una visió pròpia i creïble de l’actual situació de l’activitat industrial, i de plantejar quines són les polítiques que, des d’una posició comarcalista i arrelada al territori, es deurien haver fet i no s’han fet ni estan fent-se, per tal de recuperar el pes de la indústria dins del PIB valencià. Només una dada: quan els socialistes deixàrem el poder, el valor afegit que aporta la indústria representava el 26% i ara, 20 anys de Governs del PP després, no aplega al 13%. Eixes són les dades. La resta, el que diu ara el Consell de Fabra, són excuses de “malpagador”.
Al llarg dels pròxims minuts, aportaré dades i reflexions al voltant de com van gestionar les polítiques industrials els distints governs socialistes a la Generalitat, quins van ser els resultats, i en quina situació es troba la indústria valenciana després de vora 20 anys de governs del PP. I, clar està, parlaré d’allò que els socialistes valencians voldríem fer, i estem fent modestament des d’alguns ajuntaments, per redreçar la desfeta que ens han deixat els populars.
