La contestació ciutadana al nou model de recollida de residus porta a porta a Ontinyent ha fet un nou pas amb la presentació per registre d’una instància acompanyada de 4.480 firmes, segons ha traslladat a este periòdic una de les impulsores de la iniciativa. El moviment, que assegura haver arreplegat encara més suports pendents d’una segona entrega, arriba en un moment en què el debat pel porta a porta ja havia esclatat en xarxes a Ontinyent amb queixes, dubtes i firmes, i després d’un llarg recorregut administratiu i polític que ha acabat desembocant en la implantació del nou sistema.
La recollida de signatures no es limita a un rebuig genèric, sinó que va acompanyada d’un escrit d’al·legacions on es qüestiona tant el fons com la forma del model aprovat. Els promotors denuncien falta de participació ciutadana real, desproporció en les obligacions imposades a una part del veïnat, problemes d’adaptació a la realitat de moltes famílies i possibles dubtes legals en matèria de protecció de dades. A això se sumen crítiques pràctiques sobre els horaris, la freqüència de la recollida, l’impacte en comerços i hostaleria i la gestió dels residus orgànics o dels bolquers.
De les xarxes al registre: el malestar es concreta en firmes i al·legacions
Segons el correu remés a esta redacció, en 13 dies s’han arreplegat 4.480 firmes entregades en instància l’1 d’abril, a les quals se n’afegirien prop d’un centenar més que podrien incorporar-se en una segona presentació. Els impulsors de la protesta sostenen que hi ha “molta gent enfadada” amb un sistema que consideren imposat i poc ajustat a la realitat quotidiana d’Ontinyent.
Entre les queixes traslladades figura l’augment de la taxa, la limitació d’horaris i dies per a depositar cada fracció, la convivència del servei comercial amb l’activitat de bars i cafeteries en hores d’esmorzar, o la preocupació per com s’haurà de gestionar la brossa en habitatges menuts, llars amb persones majors o famílies amb necessitats específiques. També es posa el focus en els contenidors per a bolquers anunciats, que els promotors consideren insuficients, i en la possible desaparició de places d’aparcament, un dels arguments que l’Ajuntament havia vinculat a la retirada de contenidors en superfície.
El text d’al·legacions va més enllà del malestar veïnal i intenta construir una impugnació jurídica i política del model. En ell es defensa que les sessions informatives no equivalen a un procés de participació efectiva si el sistema ja estava pràcticament decidit; es planteja que no s’han valorat prou alternatives com contenidors intel·ligents amb més flexibilitat d’ús; i s’adverteix que la rigidesa del porta a porta pot generar un greuge comparatiu respecte d’altres zones amb accés continu a contenidors tancats.
Un model en marxa, amb contracte tancat i oposició creixent
El conflicte actual no s’entén sense el recorregut previ del projecte. El canvi de model s’inscriu en una estratègia que l’Ajuntament venia preparant des de fa anys i que va acabar concretant-se quan la recollida de fem a Ontinyent passava a plantejar-se com un servei municipal amb un contracte de 12 anys i 40,86 milions d’euros. Des del govern local, este gir s’ha justificat per la necessitat d’adaptar la ciutat als objectius europeus de separació en origen i reciclatge, així com per guanyar eficiència en la gestió del servei.
La implantació pràctica s’ha accelerat enguany. En febrer, l’Ajuntament activava la fase informativa amb l’anunci de la retirada d’uns 200 contenidors, l’obertura d’una oficina al Carrer Major i l’enviament de cartes personalitzades. Poc després, els comerços començaven a entrar en la primera fase del nou model, i més recentment s’ha activat el porta a porta comercial amb pagament segons els residus generats.
És precisament en este punt on es veu amb més claredat la diferència entre anunci polític i realitat efectiva al carrer. Sobre el paper, el model es presenta com una ferramenta per reciclar més i aplicar en el futur bonificacions a qui separe bé. Però al carrer, la implantació està generant queixes de veïns i professionals sobre els horaris, la logística i l’encaix real del sistema en la vida diària. El debat ja no és teòric: ara es mesura en firmes, instàncies i imatges de carrers i voreres que alguns veïns utilitzen per denunciar l’impacte visual i sanitari del canvi.
Divisió política i batalla pel relat del fem
La protesta veïnal irromp, a més, en un debat polític ja molt tens. El govern d’Ens Uneix ha defensat la implantació del model com una obligació vinculada a la normativa estatal i europea i com una oportunitat per avançar cap a un sistema més eficient. Però tant PSPV com PP i Compromís han expressat reserves o crítiques, cadascun des d’un angle diferent.
D’una banda, el Grup Socialista ha reclamat garanties socials en la implantació, advertint que abans de consolidar el model cal resoldre dubtes i evitar que el cost o la rigidesa del sistema recaiguen de manera desigual sobre les famílies. D’altra, el PP ha carregat contra el porta a porta i l’ha definit com un sistema car, improvisat i sense consens. Compromís, per la seua banda, ja havia plantejat un model voluntari amb bonificacions i posteriorment ha insistit en la necessitat d’incentius i correccions en la gestió.
El que ara canvia és l’escala del rebuig organitzat. Fins fa unes setmanes, el malestar es movia sobretot en xarxes socials, comentaris i converses de carrer. Ara s’ha convertit en una acció formal amb milers de firmes i un paquet d’al·legacions que intenta obrir un front administratiu i jurídic.
