Partit on l’equip d’Ontinyent es jugava molt més que una victòria, doncs era imprescindible que es reflectira en un resultat positiu l’esforç acumulat des de l’inici de la temporada i que fins al moment encara no havia sigut possible.
L’ Eset Ontinet vènia de realitzar un gran partit en l’anterior jornada de lliga, partit disputat en Dènia i on l’equip va estar per davant en el marcador i en el joc durant tot el joc, però que en arribar a l’últim quart l’esforç acumulat va tornar a passar factura.
Quina manca té l’equip? Solament una, i aquesta es diu altura, centímetres, o el que és el mateix capacitat rebotadora. No és falta de cap qualitat, ni molt menys de motivació, embranzida o il·lusió (que les hi ha i renovades) solament falta la tranquil·litat que aporta en un esport com a est i sobretot en aquesta categoria nacional, uns centímetres de més. Aquest divendres es va incorporar de nou a la plantilla el jugador Cheihk, jugador important en aquest equip i que torna a estar amb nosaltres en aquesta la seua tercera temporada. Circumstàncies personals li havien impedit poder-ho fer abans i açò s’estava notant en excés.
Amb aquesta important novetat es presentava el partit del dissabte i enfront teníem a un equip dels considerats a priori “importants” en la categoria. Equip solvent i amb importants jugadors en totes les posicions. Tot un repte per l’equip.
Carles Bonet tenia la important papereta de dirigir un partit difícil per la qualitat del rival i pels nervis acumulats en els seus jugadors, necessitats a donar una victòria als seus incondicionals.
El partit va començar dubitatiu per part dels dos equips demostrant que ni uns ni uns altres estan en el seu millor moment de joc. A poc a poc els jugadors del Eset van ser prenent consistència en el seu joc i fou a partir de la meitat del primer quart, quan l’equip va començar a posicionar-se defensivament amb una agressivitat que ja començava a trobar-se a faltar en el pavelló d’Ontinyent. Aqueixa seguretat en els rebots defensius va propiciar atacs més còmodes i ordenats si és que no acabaven en un possible contraatac.
L’equip visitant també va començar a treballar però ja estaven per sota en el marcador. El segon quart va ser una rèplica del primer, potser amb una lleu millorança dels visitants, però l’important per als del Martínez Valls va ser que van aconseguir mantenir-se en el marcador amb aqueix petit avantatge que reflectia aquest 37 – 33 al final de la primera meitat.
En el tercer quart es va afermar la posició en el marcador, gràcies a que també es va observar una important progressió en els percentatges de tir. La defensa continuava sent important i els jugadors de Bonet no van baixar en cap moment la guàrdia. Amb l’últim quart va arribar el moment de la veritat, que va ser gestionat amb intel·ligència per part de l’entrenador local. Solament al final del període i quan faltava molt poc temps, l’equip visitant es va acostar en el marcador gràcies a dos triples consecutius. El resultat final va ser de 74 a 68.
Aquesta importantíssima victòria de l’ Eset Ontinet ha de ser un punt d’arrencada. L’equip va millorar en agressivitat defensiva. L’atac es va mostrar mes fluid i coherent, es va trencar la defensa amb penetracions lògiques i precises i sembla que es recupera en certa mesura el percentatge d’encert en el tir.
La realitat reflecteix solament una victòria en el caseller global i per tant les dificultats continuen, la temporada és llarga i s’espera duríssima en aquest grup B del Campionat Nacional.
