Jorge Rodríguez incideix en què “Ontinyent vol més universitat” i avança que s’està treballant per a que el quart grau estiga en marxa esta mateixa legislatura
El rector Esteban Morcillo destaca la millora que ha suposat el nou edifici i confirma que la UV “aposta perquè el Campus d’Ontinyent seguisca creixent en titulacions”
La Universitatde València (UV) inaugurava hui divendres al Teatre Echegaray el curs acadèmic 2015/2016 a Ontinyent, un nou any acadèmic en el qual destaca per ser el primer en què comencen les classes amb el Campus ja unificat en el nou edifici que es posava en marxa amb el passat curs ja encetat. Un curs al qual, tot i tenir encara recent la consecució i posada i funcionament d’una tercera titulació (Ciències de l’Educació Física i l’Esport, que se suma a Administració i Direcció d’Empreses i Magisteri), ha estat present el desig de seguir creixent, posant-se fins i tot ja l’objectiu d’assolir una quarta titulació.
Així ho expressava a la seua intervenció l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, que davant un públic format per representants polítics, empresarials, professors i alumnes universitaris i veïns en general, incidia en què “Ontinyent vol més Universitat”, i la Fundació Campus Ontinyent s’ha marcat al respecte un full de ruta “ambiciós però realista”: s’està treballant en la posada en marxa d’una càtedra d’innovació i una titulació de postgrau vinculada al sector agroalimentari que unirà per primera vegada la Universitat d’Alacant i la Universitat de València, i, afegia, “tenim com a objectiu posar en marxa un quart grau mes en esta legislatura, que suposarà no sols l’ampliació de l’oferta universitària sinó la definitiva consolidació d’aquest projecte”.
Abans, l’alcalde repassava el camí recorregut per la Universitat a Ontinyent des de la tardor de 2011, “quan començàrem este profitós viatge” i on, cinc anys després, “el balanç que podem oferir resulta estimulant i ens indica que per damunt de tot l’únic camí cert és el que conjuga el treball i la unitat, dos elements que han estat indispensables perquè ara pugam assegurar que el projecte universitari d’Ontinyent és un èxit col·lectiu”.
Esteban Morcillo destacava que al nou curs “ja estem vivint la realitat del nou aulari, modern i amb mitjans tecnològics, un gran avanç i una resposta al compromís que teníem amb el Campus d’Ontinyent, com també ho era la tercera titulació que ja està implantada”. El rector, assenyalava que aquest context, afegir a les nombroses activitats que desenvolupa la UV ací a banda dels estudis oficials, permet dir que Ontinyent hui és no sols una ciutat universitària de ple dret, sinó un Campus molt actiu de la Universitat”. Quant al quart grau, Morcillo assenyalava que “encara es prompte per tenir tancada una titulació concreta, però el que sí està clar és que seguirem apostant perquè el Campus d’Ontinyent creixca en titulacions”.
Pel que fa al president de Caixa Ontinyent, Antonio Carbonell destacava l’esforç de la Universitat i dels patrons de la Fundació, entre els quals es troba l’entitat financera: “La Fundació Universitària és un projecte molt destacat de l’Obra Social de Caixa Ontinyent, amb més del 50% dels fons destinats en matèria d’educació, un esforç que realitzem amb satisfacció perquè els joves són el futur”. Carbonell s’adreçava a l’alumnat per remarcar el fet que en aquest nou curs “la Universitat de València inicia el curs amb 1.200 alumnes a Ontinyent, amb totes les places cobertes als 3 graus i a Unisocietat. Els alumnes teniu premis, beques i moltes activitats promogudes per la Fundació Campus Ontinyent, que està molt compromesa amb vosaltres, aprofiteu les oportunitats que teniu per davant”, manifestava.
L’acte incloïa també la conferencia magistral impartida pel veterà periodista Julián Garcia-Candau, que la seua conferencia “El llenguatge al periodisme esportiu” feia un repàs històric de l’evolució del vocabulari esportiu als mitjans de comunicació a les últimes dècades, donant detalls d’aspectes com els anglicismes, els símils bel·licistes introduïts durant la postguerra, així com les errades lingüístiques que perviuen fins convertir-se en paraules reconegudes i habituals.
