La Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha dictat cinc sentències en les quals fixa com a criteri que el pes del valencià i el castellà en l’educació plurilingüe sostinguda amb fons públics ha d’observar una “proporció raonable” i guardar un equilibri tant quant al temps lectiu com en el seu repartiment entre les assignatures troncals, això prenent en consideració el context socioeducatiu i “demolingüístico” de què es tracte i amb la finalitat de garantir que tot l’alumnat aconseguisca la competència en comunicació lingüística en totes dues llengües.
A partir d’aqueixa consideració, els magistrats han confirmat les resolucions de la Generalitat que aprovaven els projectes lingüístics dels Centres d’Educació Infantil i Primària Villar Palasí de València i Vicenta Ruso de Santa Pola, mentre que han declarat nuls les relatives a altres dos, els CEIP Joaquín Muñoz de Torís i Beata Inés de Benigànim.
En un cinqué procediment, la Sala ha validat el repartiment curricular entre les dues llengües en un centre escolar concertat d’Elda, encara que ha estimat parcialment el recurs perquè no s’han adoptat mesures per a l’alumnat amb dificultats en l’aprenentatge d’idiomes o d’incorporació tardana al sistema educatiu valencià.
En els cinc casos analitzats, els recurrents sostenien que existia una discriminació cap a l’idioma castellà.
En totes les seues resolucions, el Tribunal descarta que l’actuació administrativa haja vulnerat el dret fonamental dels pares a triar lliurement l’educació per als seus fills, infringisca la legislació estatal (LOE) o es base en articles d’un decret autonòmic derogats amb anterioritat per la mateixa secció del TSJCV.
Respecte al fons del litigi, les cinc sentències dictades coincideixen que la distribució de les dues llengües oficials en els projectes lingüístics de cada centre ha de respectar criteris de proporcionalitat i equilibri, tant pel que respecta a les hores lectives com al seu repartiment entre assignatures troncals i específiques.
Igualment, aqueixos plans han de tindre en compte el context socioeducatiu i “demolingüístico” (llengua materna o majoritària dels alumnes, pares i docents, etc.) en el qual es desenvolupen.
En definitiva -segons els magistrats- una interpretació de la Llei 4/2018 conforme a la Constitució -tenint en compte la doctrina constitucional emanada a propòsit de la mateixa- i a la resta del bloc de constitucionalitat (LOE i EACV), considerant el context socioeducatiu i “demolingüístico” de què es tracte, ha de disposar una proporció raonable (tant en la distribució d’hores lectives com en les assignatures troncals) entre les dues llengües que garantisca que tot l’alumnat aconseguisca la competència en comunicació lingüística en ambdues.
Sobre aqueixa premissa, el TSJCV ha declarat nuls els projectes lingüístics i interculturals dels CEIP Joaquín Muñoz de Torís i Beata Inés de Benigànim, perquè reservaven en algun cas a l’ensenyament en valencià més del doble del temps lectiu i les assignatures troncals, excepte llengua i literatura.
Per contra, els magistrats han validat els plans lingüístics dels CEIP Villar Palasí de València i Vicenta Ruso de Santa Pola, en entendre que la distribució curricular de les dues llengües sí que guarda una proporció raonable. Quant al projecte del CEIP Sagrat Cor d’Elda, només aprecien un motiu impugnatorio per l’omissió de les mesures especials per a determinats alumnes.
