L’artista Lluci Juan participa en l’exposició Genealogies del territori, al Centre del Carme Cultura Contemporània de València, amb la instal·lació Paiporta 2024: memòria, fang i solidaritat. La peça naix del seu taller de Paiporta, situat al costat del barranc del Poio, i transforma el fang de la DANA en matèria artística, memòria col·lectiva i lectura crítica del territori.
El fang torna a ocupar un lloc central en el treball recent de l’artista després de l’homenatge a les víctimes de la DANA amb “Memòria del fang” a Madrid, una proposta que ja apuntava cap a una mateixa preocupació: com convertir les restes materials d’una catàstrofe en memòria, denúncia i reparació simbòlica.
Una obra nascuda al costat del barranc del Poio
La instal·lació forma part d’una mostra col·lectiva que reuneix 60 artistes afectats per la DANA. En este context, Lluci Juan presenta una obra lligada directament al seu espai de treball a Paiporta, un dels municipis més castigats per la riuada d’octubre de 2024.
El projecte combina documentació material, fang real de la inundació i una reflexió sobre els models d’urbanisme en zones inundables. No és només una peça sobre una catàstrofe natural, sinó una mirada sobre la manera com s’ha ocupat el territori, sobre els espais que han actuat com a defensa natural i sobre les conseqüències que deixa una riuada quan travessa llocs de vida, treball i creació.
La instal·lació inclou tres peces. Contenció vegetal i Terra de fang representen l’entorn d’horta que envolta el taller de Paiporta, un paisatge que va actuar com a fre natural davant l’aigua. La tercera, Petjades d’auxili, incorpora fang recollit després de la inundació i conserva les petjades reals dels gossos de rescat que van treballar a la zona.
Del taller a la memòria del territori
Els tallers de Lluci Juan tenen un paper central en la seua trajectòria. No funcionen només com a espais de producció artística, sinó com a llocs des d’on observar el territori, les seues ferides i les formes de resistència cultural que hi apareixen. En este cas, el taller de Paiporta es converteix en un arxiu viu de la riuada i en un punt des d’on repensar la relació entre paisatge, vulnerabilitat i memòria.
Esta lectura del territori també travessa altres treballs de l’artista. En “De Marges i Fites”, la pedra seca es convertia en una metàfora de l’activisme i de la construcció col·lectiva. Ara, a Paiporta, és el fang qui ocupa eixe lloc: una matèria fràgil, pesada i carregada de memòria que remet tant a la destrucció com a la solidaritat que va emergir després de la riuada.
La relació de Lluci Juan amb la Vall d’Albaida i amb els espais perifèrics també ajuda a entendre esta nova peça. La seua obra ha treballat sovint la memòria social, la cultura popular i els vincles entre art i territori, una línia que ja es va fer visible quan va exposar en diversos espais d’Ontinyent amb peces connectades amb la Vila, les dones en l’espai públic i la cultura de base.
Una mostra oberta fins a l’1 de juliol
Genealogies del territori està comissariada per Alejandro Villar Torres i es pot visitar a la Sala Ferreres del Centre del Carme Cultura Contemporània fins a l’1 de juliol de 2026. La mostra s’inscriu en una resposta cultural a les conseqüències de la DANA i posa en valor el treball d’artistes que han viscut de prop els efectes de la riuada.
En el cas de Lluci Juan, la proposta no es limita a recordar el desastre. L’obra converteix el fang en testimoni i situa la solidaritat, els rescats i les petjades deixades sobre el territori com a part d’una memòria encara oberta. Des de Paiporta, i amb una trajectòria vinculada també a la Vall d’Albaida, l’artista planteja una pregunta de fons: com reconstruir un paisatge sense esborrar allò que la riuada ha deixat escrit sobre ell?
Imatge: Lluci Juan junt a la instal·lació “Paiporta 2024: memòria, fang i solidaritat”, exposada al Centre del Carme. Foto: Nereu Soto.
