La Plataforma per la Reindustrialització Territorial, integrada per COEVAL (Confederació Empresarial de la Vall d’Albaida), IBIAE (Associació d’Empresaris Foia de Castalla) i FEDAC (Federació Empresarial Alcoià-Comtat) ha premut la realitat d’empreses de diferents grandàries i d’aquests territoris per a conéixer els costos econòmics que els està suposant respondre amb responsabilitat als casos positius que es donen entre els seus empleats, així com la posada en marxa de protocols de seguretat per a evitar contagis en les seues instal·lacions. L’Administració no és conscient de la quantitat de sobrecostos que estan afrontant les empreses en aquesta pandèmia.
Algunes companyies estan acudint a clíniques privades per a fer proves PCR quan es detecten possibles positius o hi ha dubtes quant als símptomes perquè no poden esperar que es facen a través de la sanitat pública, ja que el temps de resposta no és ràpid. Unes altres han efectuat garbellats massius a les seues plantilles. Detectar positius té com a conseqüència la baixa del treballador fins que transcorre el període legal de confinament a casa i retorna al seu lloc.
A més, si un empleat dóna positiu i compleix amb el protocol establit torna al seu lloc de treball als 10 dies amb l’alta. No obstant això, aquest torna sense que una prova constate que ja no posseeix càrrega viral. En aquest cas, si l’empresa no desitja córrer cap risc ha de repetir aqueixa prova per a certificar que efectivament està en condicions i que no contagiarà a la resta de la plantilla.
En multitud de centres de treball les precaucions i la seguretat s’han extremat, evitant que hi haja contactes estrets entre els empleats mitjançant la instal·lació de mampares separadores de metacrilat. Totes les zones estan ventilades i per a algunes tasques es fan torns a fi de distanciar grups de treball. Hi ha hagut empreses que, fins i tot, han col·locat mesuradors d’oxigen i difusors d’ozó.
Un cost important assumit pels empresaris són les màscares, tant les denominades quirúrgiques com les FFP2. Cada jornada de treball el treballador rep les unitats pertinents per a aqueix dia. Al seu torn, també han fet apilament de gels per a la higiene de mans en punts de referència, pantalles de protecció facials, catifetes especials per a soles de sabates, aparells de mesurament de temperatura corporal, etc.
El teletreball, amb el consegüent cost en l’adequació dels sistemes i programes informàtics, és un altre instrument utilitzat en moltes de les signatures consultades. D’aquesta manera, una divisió administrativa de l’empresa té a una part fent les seues tasques a casa i una altra en les pròpies instal·lacions. No obstant això, això no és aplicable a les unitats productives d’una planta amb màquines. Ací hi ha hagut que contractar i formar amb la finalitat d’evitar que una línia es detinga a conseqüència de baixes per Covid-19 o contacte estret amb positiu, la qual cosa incrementa la càrrega salarial per a no paralitzar la producció.
Alguna companyia ha anat més lluny, llogant furgonetes o xicotets camions per a desplaçar productes entre les seues fàbriques. Així les coses, impedeixen la coincidència de dues persones en un mateix vehicle i en un espai tan reduït.
Totes les mesures anteriorment citades suposen importants sobrecostos econòmics per a les empreses, que incideixen tant en una menor productivitat com en un elevat increment de les despeses. En conseqüència, l’Administració hauria de tindre en compte aquest tipus de qüestions i ser conseqüent. Aquests costos afegits poden ser suportats durant un període de temps, però no de manera indefinida ja que totes les empreses no tenen el mateix múscul econòmic.
