Anàlisi de la Colla Ecologista “la Carrasca” d’Alcoi sobre la presència d’ozó trposfèric a les nostres comarques:
Respirar aire net i sense riscos per a la salut és un dret inalienable de totes les persones, que contribueix de manera important a la qualitat de vida. Està més que demostrat que la contaminació atmosfèrica causa danys a la salut humana i al medi ambient. Les estimacions de l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre la repercussió sanitària de la contaminació atmosfèrica són molt preocupants: mig milió de morts prematures als països europeus per la mala qualitat de l’aire.
Un dels contaminants que afecta la totalitat del territori valencià és l’ozó troposfèric, un gas molt oxidant que danya la nostra salut: en concentracions elevades a curt termini causa irritació en els ulls, superfícies mucoses i vies respiratòries superiors, redueix la funció pulmonar i agreuja les malalties respiratòries i cardiovasculars, amb resultat d’hospitalització o mort; en concentracions més baixes però sostingudes en el temps, afecta el desenvolupament pulmonar, augmenta la incidència i la gravetat de l’asma, provoca alteracions cognitives semblants a l’Alzheimer i incrementa la mortalitat de personas amb malalties respiratòries i cardiovasculars cròniques, per malaltia pulmonar obstructiva crònica, diabetis i infart.
Però l’ozó també afecta de manera greu la salut vegetal i dels ecosistemes, ja que redueix la productivitat de les plantes i augmenta la vulnerabilitat a les malalties i plagues.
La contaminació per ozó pot fer caure fins a un 40% el rendiment de cultius com la creïlla, les tomaques, els cítrics, els melons o el blat. L’exposició a l’ozó al llarg dels anys causa també l’envelliment prematur i la reducció del creixement i productivitat d’arbres i plantes silvestres dels nostres espais naturals.
Com es forma l’ozó troposfèric?
L’ozó troposfèric es forma a partir d’altres contaminants precursors: el diòxid de nitrogen (generat pel transport motoritzat, bàsicament dièsel, les indústries i les calefaccions) i els compostos orgànics volàtils (evaporació de dissolvents orgànics en pintures i adhesius, distribució de gasolina i escapes de vehicles). Aquestos compostos es transformen en ozó per l’acció del sol i les altes temperatures, ozó que no solament s’acumula en les ciutats, sinó que també es desplaça a desenes de quilòmetres transportat pels vents.
Els límits d’ozó per a protecció de la vegetació
Els efectes de l’ozó en la vegetació depenen tant de la seua concentració en l’aire com de la freqüència i duració amb què tenen lloc eixes concentracions.
Per tal de protegir la vegetació, la legislació de la Unió Europea estableix uns valors límit de concentració d’ozó i obliga els estats, i en conseqüència les comunitats autònomes com el País Valencià, a fer un seguiment de la contaminació de l’aire per tal de no superar eixos objectius.
El paràmetre que calibra l’afecció de l’ozó a la vegetació és coneix com a AOT401 que mesura l’excés per damunt de 80 µg/m3·h durant les 8 hores centrals del dia, al llarg dels mesos de maig, juny i juliol.
La situació a les nostres comarques
La Llei de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera2 estableix que, per a avaluar la qualitat de l’aire, cal establir una zonificació del territori en zones i aglomeracions, on es duguen a terme els mesuraments dels diferents contaminants a les estacions representatives de cada zona.
Al País Valencià s’han establit 14 zones i 4 aglomeracions (principals nuclis de població) de qualitat de l’aire; la nostra zona és l’anomenada ES1012 Bètica-Serpis (Àrea Interior), que inclou una estació a Alcoi (“Verge dels Lliris”) i una altra a Ontinyent.
La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció ha realitzat una anàlisi dels mesuraments registrats en les estacions d’Alcoi i Ontinyent de la Xarxa de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica de la Generalitat Valenciana.
Com a resultat de l’anàlisi es comprova que la situació és greu, ja que tant en l’estació de mesurament d’Alcoi com en la d’Ontinyent el valor objectiu per a la protecció de la vegetació establit legalment (18.000 µg/m3·h) és àmpliament superat des de l’any 2012 fins al 2017. La situació és encara pitjor si es compara amb l’objectiu a llarg termini, que ha de ser de 6.000 µg/m3·h.
Valor objectiu per a la protecció de la vegetació (AOT40, calculat a partir dels valors horaris de maig a juliol)
(1) El percentatge requerit de dades vàlides ha de ser almenys el 90% dels valors horaris durant el període definit per al càlcul del valor AOT40
(2) El Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire, estableix que la mitjana d’un període de 5 anys consecutius (o de 3 anys vàlids, quan no siga possible establir una sèrie completa de 5 anys consecutius vàlids) no ha de superar els 18.000 µg/m3·h. L’objectiu a llarg termini és de 6.000 µg/m3·h
(3) Dades insuficients (percentatge de dades vàlides inferior al 90%)
Podem reduir la contaminació per ozó
Les diferents administracions tenen l’obligació d’elaborar plans de millora de la qualitat de l’aire i d’acció a curt termini per tal de reduir els nivells d’ozó.
Les principals vies d’actuació per a reduir la contaminació per ozó passen per la limitació de les emissions dels seus precursors: reduint el trànsit motoritzat en les ciutats, disminuint la necessitat de mobilitat amb un urbanisme de proximitat i potenciant el transport públic (en especial elèctric) i els mitjans no motoritzats com la bicicleta o els desplaçaments a peu; la reconversió ecològica del transport interurbà des de la carretera a un ferrocarril convencional millorat i socialment accessible; l’estalvi i l’eficiència energètica; la recuperació dels estímuls per a la generació elèctrica renovable, en substitució de les centrals tèrmiques a partir de combustibles fòssils; la substitució dels dissolvents orgànics per aigua.
ESTUDI COMPARTIT PER LA COLLA ECOLOGISTA “LA CARRASCA” D’ALCOI.
