L’Ajuntament d’Ontinyent ha estalviat més de 525.000 en ellumenat públic entre 2011 i 2014, tot i haver pujat un 53% el preu de l’energia elèctrica en aquest període. Des del Govern d’Ontinyent, els regidors de Sostenibilitat i Hisenda, Fran Quesada i Joan Gilabert, compareixien hui en roda de premsa per donar compte d’un estalvi assolit gràcies al Pla d’Estalvi Energètic impulsat per la Regidoria de Sostenibilitat, que ha inclòs canvis als contractes de subministrament i la pressa de mesures afavoridores de l’eficiència elèctrica.
Fran Quesada destacava que aquest pla “ha permès a la ciutat ajustar-se a la normativa europea, contaminar menys, i assolir un important estalvi econòmic sostenible i prorrogable en el temps”, incidia. Un estalvi, explicava, que sense l’augment del 53% del preu de l’energia “hauria superat la xifra d’1 milió d’euros, el que dona idea de l’impacte de les mesures que hem pres en l’aplicació de polítiques verdes sense deixar de prestar un bon servei a la ciutadania”.
Pel que fa als contractes amb les companyies elèctriques, el regidor explicava que en 2011 es va ser revisar les potències contractades en cada zona d’enllumenat i edificis públics, ajustant-les a les necessitats reals. En 2013 es va fer un canvi de companyia d’Iberdrola a Unión Fenosa, i en 2014 s’ha adjudicat el 65% del subministrament elèctric per a serveis i edificis municipals a la Unión Electro Industrial, SLU, la mateixa comercialitzadora amb la que ha encetat el seu camí la cooperativa Elèctrica d’Ontinyent i la Vall d’Albaida SENEO, i que asumeix tot el subministrament a a excepció del 35% adscrit a la Tarifa d’Últim Recurs (TUR).
A més a més, s’han pres mesures físiques com el canvi de més de 1000 lluminàries existents per altres de menor potencia (de 150 i 100 Wats per altres de 45 i 27 Wats); s’ha descontectat altres per ajustar-se als nivells lumínics necessaris; i s’ha actualitzat el software de control per disposar de registres de consum, detectant així funcionaments anormals i obtenint corbes de consum de cada zona d’enllumenat.
El Regidor de Sostenibilitat tenia especials paraules d’agraïment “per al compromís mostrat pel departament municipal d’enllumenat”, i afegia que en tot aquest procés “s’han tingut en compte aspectes com la contaminació lumínica o l’afecció als éssers humans i als animals, i hem tingut cura de tots els detalls per tal d’aprofitar al màxim l’actuació d’una manera responsable i sostenible, reutilitzant per exemple les bombetes de vapor de sodi retirades”, destacava.
El regidor d’Hisenda, Joan Gilabert, exposava per la seua banda que l’Àrea Econòmica municipal ha iniciat el treball d’anàlisis de l’execució del pressupost del 2014 i anteriors, per tal de preparar la proposta d’ordenances fiscals per al 2014 (que es durà al plenari d’Octubre) així com encetar el procés participatiu dels pressupostos per al 2015.
Gilabert recordava que al marc d’aquest anàlisi de l’execució dels pressupostos al període 2011-2014, “hem parlat ara de l’estalvi d’energia, als últims dies també ho hem fet sobre despesa i personal, però també hi ha altres estalvis molt importants”. En aquest sentit el regidor feia especial referència a l’aconseguit en neteja d’edificis, area de gestió del regidor Manolo Cuesta, amb mes d’un milió d’euros estalviats al període 2011-2014 (cal recordar que la renegociació d’aquest contracte de neteja ha contemplat passar de cinc a dos o tres dies setmanals la freqüència de neteja de dependències com els despatxos, sense afectar en cap cas a llocs com els lavabos dels centres escolars).
A totes aquestes qüestions s’han afegir altres renegociacions de contractes de menor quantia, com ara el de la telefonia, les assegurances, el servei de grua, manteniment de semàfors o manteniment d’ascensors: “tot assolit gràcies a un esforç compartit per tot el Govern d’Ontinyent, per tal d’ estalviar en despesa corrent que no afecte a la prestació de serveis. Un esforç que fructificat en prop de 4,5 milions d’euros d’estalvi al període 2011-2014 (1,12 milions d’euros anuals), tot i tenir menys ingressos. Un esforç compartit que, en definitiva és la clau per poder mantenir la despesa social i apostar per la promoció econòmica com estem fent”, concloïa.
