El portaveu local del GPM, Joan Gilabert, va obrir l’acte recordant la trajectòria d’aquest singular premi: “quan vam començar fa vint anys, a aquests sopars del Roure els anomenàvem sopars a la Fresca, ara que sembla que va de bo el canvi climàtic és un poc complicat el tema de la fresca. En aquella època, fa vint anys, va començar la majoria absoluta del PP. Vint anys amb Zaplana, Olivas, Camps, Fabra, la Gurtel, la Copa Amèrica… mil coses. Han estat 20 anys molt durs”.
Gilabert va recordar el canvi valencià que ha propiciat Compromís al nou govern de la Generalitat i va assenyalar que aquest és “un roure pel qual ens hem de felicitar tots i totes, hem d’estar ben orgullosos del canvi valencià que hem propiciat tots i totes després de les eleccions del passat 24 de maig”. Però sense oblidar que “a partir de setembre tenim un gran repte per a canviar la política d’aquest país, il·lusionar a la gent i donar-li futur a les persones que vivim en aquesta terra”. Senzilla intervenció que va donar pas als premis.
Roure 2015 a la Plataforma del Fem
Fran Quesada va donar el Premi Roure Valencià 2015 a l’Associació del Fem de la Vall d’Albaida agraint “el grandíssim esforç realitzat durant els últims tres anys per aquestes persones, són gent compromesa, sobretot dones, que han treballat pel bé comú, pel bé d’Ontinyent i la Comarca. Estic molt orgullós d’haver treballat amb elles i amb ells”.
Quesada va acabar donant l’enhorabona pel premi a la Plataforma del Fem i va convidar a recollir-lo a Dora Tortosa que, en representació dels companys i companyes, va dir unes paraules. Tortosa va començar agraint la presència de Mónica Oltra i fent constar que per a la Plataforma “és un honor compartir amb vosté aquest premi”. També va fer menció de la gran representació social a la plataforma on estan representades associacions com “Ames de Casa, Associacions de Veïns de barris i també de disseminat, empresaris, sindicats, comerciants i ciutadans de la Vall a títol personal” i en nom de tots ells donava les gràcies al grup politic Compromís per Ontinyent. Tortosa va apel·lar a la resistència del roure per fer entendre el dur treball realitzat “amb reunions pràcticament setmanals i el que encara ens queda per fer per a aconseguir una gestió més respectuosa amb el medi ambient i la nostra butxaca. El que volem des de la Plataforma no és altra cosa que s’aplique el Pla de Minimització”. També va tindre paraules d’agraïment a l’exregidor de Medi Ambient per Compromís: “gràcies Fran Quesada, de tot cor, pel teu suport, una part d’aquest premi és per a tu també”.
Menció especial per la XX edició del Roure a Mónica Oltra
La recentment nomenada secretària general local Sílvia Ureña va presentar la menció especial d’una forma ben especial per a ella. Ureña, referint-se als vint anys de premis, va dir: “cadascú de vosaltres de segur que en guardeu un especial a la memòria. Permeteu-me recordar-ne un que té especial importància per a mi: el premi Roure de l’any passat, que fou per a les Ampes del Bonavista i Martínez Valls”. Tan sols fa dues setmanes el CEIP Martínez Valls ha recuperat la seua unitat i “41 famílies, 41 desitjos s’han de fet realitat”. Ureña va aprofitar l’ocasió per agrair a Oltra el seu suport a les escoles durat tot aquest temps i va ressaltar que “aquesta recompensa a una lluita tan digna no hauria estat possible sense un canvi d’escenari al govern valencià. Un canvi radical en què passem d’una consellera que considera un defecte parlar la llengua de sa mare, a un conseller, Vicent Marzà, que fa del valencià i l’educació pública la seua bandera. […] Un canvi fet amb il·lusió i amb valentia. Un govern per a les persones. I si hi ha una persona que representa tot aquest canvi, tota eixa valentia i tota eixa il·lusió, sense cap dubte és Mónica Oltra” va afirmar amb contundència Sílvia Ureña.
Després de recordar fets de la trajectòria política personal de Mónica com les famoses camisetes, va puntualitzar que “a mi em va guanyar el dia que va aparéixer en el plenari de les Corts allà pel 2009 amb una camiseta amb la imatge del molt honorable Camps que posava Wanted Only Alive” o aquell cas al plenari de les Corts amb els set arxivadors i les curacions miraculoses de la senyora Collado “que havia firmat centenars d’informes el mateix dia en què s’abaixava el grau de dependència per a tindre una excusa per a abaixar les ajudes a gent dependent”. En definitiva, com va remarcar Sílvia amb una de les frases de Mónica que més li agraden “es pot sobreviure a un govern de dretes però no es pot sobre viure a un govern d’incompetents”.
Sílvia va fer pujar Mónica al cadafal per recollir el Roure Valencià amb aquestes paraules “com el roure de hui, per vint anys de resistència, per tota aquesta rebel·lia que lluita perquè al nostre país puguem ser socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures, compromís per Ontinyent tenim l’orgull d’entregar-li el premi roure especial en aquesta vintena edició a la molt honorable Mónica Oltra Jarque”.
Mónica Oltra va encetar la seua intervenció amb paraules d’agraïment; “Gràcies Compromís per Ontinyent, no només per aquest premi, sinó també per la tasca que heu fet, el treball fet durant els últims anys. No sempre el resultat electoral és just amb el resultat d’un treball ben fet. Però que no us amoïne, estem ací i aquest Roure també és el símbol del vostre treball”.
La seua intervenció també va incloure agraïments per als companys de premi roure, la Plataforma del Fem i en especial l’ampla participació de dones d’aquesta: “abans li deia a Dora que m’encanta compartir el Premi amb la Plataforma que està plena de dones, de dones valentes que han lluitat també per agafar el nostre destí amb les nostres mans”.
La metàfora del roure com a símbol de resistència també va captar l’atenció del públic assistent al sopar: “el roure és una imatge preciosa d’un arbre que li costa créixer però que arrela bé a la terra. Un roure que és un arbre molt resistent. I durant 20 anys el nostre roure el que ha fet és resistir” fent al·lusió a les paraules de Joan a la seua introducció. Però per a Mónica el roure no és sols un símbol de resistència, és també un símbol de la voluntat de ser “eixe roure que te fa ombra quan fa calor, que et protegeix de la pluja quan plou, sota el qual es pot ballar i cantar, es pot estimar, fer el bes de la teua vida”. Sols l’actitud de resistència no construeix el futur que volem i per tant Mónica demana el futur que vol propiciar el canvi valencià ”on el roure no haja de seguir resistint, sinó que siga un espai on a la seua ombra puguem gaudir en pau i tranquils. En eixa tranquil·litat que la política ha de procurar. Perquè al final si la política no serveix per a fer més feliç a la gent jo sincerament no se per a què ha de servir la política si no és per això”.
La proposta final de Mónica va sorprendre a totes i tots els assistents i va arrencar un fort aplaudiment en voler deixar el roure a Ontinyent i vindre ella personalment amb la seua família per a plantar-lo a un parc de la nostra ciutat. “M’agradaria ajudar a plantar aquest arbre. I poder vindre amb la meua família, amb els meus fills. I aquest arbre creixerà, creixerà a Ontinyent com el símbol d’una revolució que hem fet. Nosaltres ací hem fet un altra revolució. La revolució del somriure, la revolució de l’alegria. La revolució d’aquells que no ens hem resignat simplement a resistir sinó que volíem canviar les coses també”.
