Home > Cultura > L’Ajuntament d’Ontinyent presenta el número 26 de la revista Alba d’estudis comarcals

L’Ajuntament d’Ontinyent presenta el número 26 de la revista Alba d’estudis comarcals

El d’Ontinyent ha presentat el número 26 de la revista “Alba” d’estudis comarcals, editada pel Servei de Publicacions de l’Ajuntament d’Ontinyent. Es tracta d’una publicació que abraça diferents àrees de coneixement com ara Història, Geografia, Filologia, Etnografia, Biologia o Documentació, sempre amb un denominador comú: la Vall d’. L’acte era presentat per la regidora de , Patricia Folgueras, qui destacava la importància d’una de les publicacions d’estudis comarcals més antigues a tot el territori, amb 30 anys d’història, als quals s’han publicat un total de 4.400 pàgines i 266 articles totalment en valencià.

A la presentació intervenia també el director de la revista, l’arxiver municipal Vicent Terol, qui explicava el contingut de l’edició, que compta amb una vistosa portada que reprodueix un escut de 1783 de la familia Selva d’Ontinyent. La secció de notícies i ressenyes recull algunes ressenyes bibliogràfiques de les publicacions comarcals i especialment ontinyentines corresponents al període 2013-2015, i a les pàgines finals es compta amb resums en català, espanyol, anglés i francés. L’acte comptava també amb la participació de Josep Sanchis, autor d’un dels articles que s’hi inclouen, en aquest cas sobre la figura de “L’home dels nassos” i altres mites locals.

Articles del número 26 de la revista “Alba” d’estudis comarcals:

1. GALES DE PLANTES SILVESTRES DE LA VALL D’ALBAIDA (ZONA OCCIDENTAL) de Fernando Garcia Alonso

Es comenten breument algunes característiques de les gales o cecidis i es relacionen una quarantena d’elles produïdes per insectes en plantes silvestres i trobades a la part occidental de la Vall d’Albaida. L’autor ha realitzar un treball exhaustiu, rigorós i detallat (com ja ens té acostumat, gratament) que servirà de guia per a conéixer un apartat prou desconegut de la botànica.

2. MAPA HIDROLÒGIC I TOPONÍMIC DEL REG DE VIVERETS I DEL (ONTINYENT) de Leandre Santonja Llinares

Es presenta per extens un treball que posa en valor el patrimoni del Reg de Viverets i del Pou Clar com un sistema agrícola tradicional únic. Una aportació en format cartogràfic que reconeix el traçat i la toponímia del sistema i que es publica amb el propòsit de reconéixer les seues particularitats i la seua riquesa.

Aquest treball profunditza en la tradició agrícola que suposa el manteniment d’aquestos sistemes de reg, el Reg de Viverets i del Pou Clar, una xarxa d’irrigació històrica. És un sistema únic dins dels regadius valencians, ja que es tracta d’un mesosistema de reg encara que els sistemes de captació són més propis de microsistemes de muntanya. El traçat i l’extensió són, en canvi, més propis dels granas sistemes que trobem a les hortes de la planura litoral.

3. L’HOME DELS NASSOS NO FA POR. PERÒ DE RES TINC GANA L’HOME DEL SAC! ON PAREN LES DONES D’AIGUA? (I ALTRES MITES I LLOCS D’ACÍ)
Josep Sanchis Carbonell

Treball que ens introdueix un món en què la ficció es barreja amb la realitat, tot cercant un espai i un temps que remeten tant a la infantesa com als llocs comuns i les pors domèstiques que tothom ha hagut de sofrir, i superar. Un món de cultura popular, de personatges i records, de pinzellades literàries on s’entrecreuen paisatges i personatges del nostre imaginari col•lectiu. Una passejada gairebé sentimental de figures com ara la quarantamaula, l’home del sac, la bella dona d’aigua, l’home dels nassos, els , les primeres excursions i els gambosins.

4. LA COVA DE LES ARGOLLES (). UNA ESTRANYA CAVITAT AMB RETOCS ARTIFICIALS, SOVINTEJADA EN ÉPOCA IBÉRICA ANTIGA
Agustí Ribera; Pere Joan Roselló; Joaquim Bolufer; Jp Pascual Beneyto

La cova de les Argolles és una cova natural que va sofrir algunes adequacions artificials en la boca d’accés i en l’interior. Es presenta un estudi de la cova i dels materials apareguts en un sondatge arqueològic realitzat en l’entrada, de cronologia majorment en l’ibèric antic. Es fan diverses consideracions sobre el poblament d’època ibèrica i la problemàtica cronològica, per la reutilització concreta d’una mateixa àrea espacial per diverses cultures, des de l’edat del Bronze fins a l’època medieval andalusina.

5. EL PINTOR CERÀMIC MIQUEL MOLLÀ. PLAFONS DEVOCIONALS A LA VALL D’ALBAIDA
Dels xativins
Josep Lluís Cebrián i Molina
Beatriu Navarro i Buenaventura

Aproximació a l’obra de Miquel Mollà, pintor actiu durant la segona meitat del segle XIX. De producció extensa, Mollà es trobava entre els pintors ceràmics d’èxit a la ciutat de València d’aquella època. És l’autor d’alguns dels plafons de taulells presents als carrers de moltes poblacions de la Vall d’Albaida.

6. PAPERERS FORANS I IMMIGRATS A ONTINYENT (SEGLES XVIII-XX)
Juan Castelló Mora

L’activitat dels artesans i fabricants forasters que van exercir el seu art a la ciutat i terme municipal d’Ontinyent ens servirà per aproximar-nos a la trajectòria de la manufactura i indústria paperera del període comprés entre els segles XVIII i XX. Es tracta d’un sector molt rellevant en l’ local ontinyentina, clau per comprendre el procés d’industrialització que tindrà per locomotora el sector tèxtil a mitjan segle XX.

Font: Ajuntament d’Ontinyent

Relacionats

Sobre Redacció TVdigitalOntinyent

Redacció TVdigitalOntinyent
Actius des de finals de 2009 treballem per fer arribar la informació d'actualitat d'Ontinyent i la Vall d'Albaida. Som uns dels mitjans més complets i més actius de la Vall. Sumat a seguir-nos a les xarxes socials.

També pot interessar-te

Ontinyent nomena fill adoptiu a J.J.Cervino i inaugura un mural sobre l’autor

Joaquín José Cervino, autor dels textos de les ambaixades de Moros i Cristians d’Ontinyent, era …

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *