El professor Vicente Pallardó alerta que no s’estan fent les reformes necessàries per eixir de la crisi
El catedràtic d’Estructura Econòmica, exconseller d’Economia i antic responsable de l’Institut Valencià de Finances, l’ICO o Loterías y Apuestas del Estado, entre d’altres dedicacions en l’empresa privada, ha alertat del que considera un procés imminent “d’oligopolització” del sistema financer en una de les conferències corresponents a la jornada de clausura de la II Universitat d’Hivern d’Ontinyent, dedicada íntegrament a qüestions econòmiques.
Respecte de l’exposició bancària als actius tòxics la solució adoptada pel govern de l’Estat és la del “banco malo” (formalment, Sociedad de Gestión de Archivos Procedentes de la Reestructuración Bancaria, SAREB), “una solució que no s’ha inventat ací”, aclarà el ponent, qui cità el cas de la crisi financera de Suècia, als anys 80. Una solució l’èxit de la qual depén de se assumida per “professionals independents” i de “donar temps”. “Quinze anys és un temps raonable, perquè si els actius es llancen al mercat de seguida es pot enfonsar el preu”.
A continuació, Martínez exigí transparència en el procés (“si es juga amb diners públics, això és obligat”, digué), i l’acord entre els partits, com passà en Suècia, i apostà perquè l’entitat passe comptes al final del procés, “cosa que no es va a fer”, al temps que suggerí que el perfil de la presidenta de SAREB, Belén Romana, procedent d’ING, probablement no era el més adequat: “Aquella no és una entitat que s’haja caracteritzat pel coneixement dels actius immobiliaris”.
A preguntes del públic, finalment, el catedràtic es mostrà molt crític amb la gestió de la crisi per part del Banc d’Espanya, en el seu paper de supervisor del sistema, al temps que lamentà que fins ben entrat l’any 2010 es continuara insistint en la solidesa de l’entramat bancari espanyol, amb la qual cosa “es perdé un temps preciós”. Així mateix, va criticar el procés de reestructuració bancària i, més concretament, la fusió entre Bancaixa i Caja Madrid, dos entitats amb problemes seriosos. “Allò greu no va ser que es fusionaren, sinó que, a més, eixiren a Borsa quan el Banc d’Espanya sabia que no eren entitats solvents”, conclogué.
A continuació, tancant la sessió matinal, ha intervingut Vicente Pallardó, professor titular d’Estructura Econòmica i col·laborador de la RTVV, qui féu una anàlisi amb profusió de dades i gràfics sobre l’evolució de la crisi i la situació global mundial anterior i posterior fent especial èmfasi en l’estat de l’economia espanyola. Pallardó posà especial èmfasi en les reformes estructurals que tenien que haver-se posat en marxa “quan les coses anaven bé” i recordà que ja el 2007, en una entrevista de premsa, va advertir que es lamentaria no haver fet tot això durant l’etapa expansiva.
Després de fer el seu minuciós anàlisi, el professor, de forma també molt gràfica, recordà els punts febles de l’economia espanyola, sobre els que s’hauria d’actuar i que en Espanya estan molt descurats, cas dels excessos de burocràcia en la creació d’empreses, la reforma del sistema educatiu, la millora de la competitivitat o la inversió en I+D. També sigué molt crític amb la reestructuració que s’ha fet del sistema financer i digué no compartir alguns aspectes de la reforma laboral plantejada pel govern, tot i que algunes coses “s’havien de fer”. Pallardó pintà una evolució molt complicada de recuperació de la riquesa fins 2017 (“va a ser una dècada perduda en termes econòmics”, advertí) i, en conseqüència, de l’ocupació, que assegurà que continuaria en nivells molt alts.
En contraposició, però, destacà el bon comportament de l’activitat exportadora, creixent al nivell d’Alemanya, apuntà, i de l’existència de 40.000 empreses en el conjunt d’Espanya “que estan fent les coses bé, exportant i generant ocupació de qualitat”. “Són poques, però la resta d’empreses haurien d’aprendre d’elles”. “Espanya té el potencial econòmic, productiu i de capital humà per eixir de la crisi”, digué. “De fet, Espanya ja ha eixit d’una crisi tan forta o més que esta, però s’ha de treballar molt i s’han de fer les coses millor que mai”, conclogué.
L’acte fou introduït per l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, el vicerector de la Universitat de València, Jorge Hermosilla i la vicedegana de la Facultutat d’Economia de la Universitat de València, Esmeralda Llinares. Rodríguez demanà els ponents que a més d’explicar els aspectes tècnics de la crisi, “ens digueren si existeix un altre camí a les retallades, que ens expliquen si és possible fer-ho d’una altra manera; que ens diguen per què les víctimes d’aquesta crisi estant sent aquells que res van fer per ocasionar-la”.
