Partit que s’esperava de confirmació en eixa aparent reacció vista el últim partit a casa i que va valdre per guanyar el quart partit en el que va de competició.
El equip sabia de la importància del partit no sols per afonar a un directe rival al final de la competició mes encara per donar un triomf totalment necessari per afrontar la segona volta diguem que en el mínin necessari per salvar la categoria i amb una alegria sempre inherent i que acompanya a una victòria.
Es suposava que la pressió la tenien els locals, obligats per damunt de tot a la victòria i que l’ESET s’aprofitaría de les circumstàncies i amb un joc intens e intel·ligent s’enduría el partit cap Ontinyent.
No va ser així, ells van jugar com es caracteritza, agressius, incisius, al límit en la seua defensa i amb una ajuda inestimable de la passivitat de la defensa visitant. Aquesta passivitat defensiva com sol ocórrer, va acompanyada de una quantitat de personals molt per damunt de lo normal ja que el jugador sol arribar tard i mal. Així ho reflexa els quaranta tirs lliurats dels que van disposar els locals, cap per l’equip Ontinyentí a la primera meitat del partit; el doble de personals rebudes pels jugadors de l’ ESET ONTINET, i amés 84 punts rebuts, evidentment molts . El atac sec, escàs, precipitat, molts balons perduts. El equip sempre li costa anar darrere en el marcador i fora de casa sempre baixa les revolucions.
Així i tot es va disposar de fer-se en el partit a la meitat del últim quart, on s’aproparen fins un punt. Però ja era tard, les reaccions d’última hora no son suficients en una categoria cada vegada mes exigent. El resultat final va ser 84-78.
Queda tot una segona volta per adreçar certes coses. Hi han de sobra qualitat en els jugadors, experiència, joventut. Falta creure-ho, alçar l’ànim i prendre consciència que sols l’implicació de tots i cadascú faran que els resultats arriben.
