Juan Carlos Ferrero es retira definitivament del tennis

Juan Carlos Ferrero jugaria el que podria ser el seu últim partit individual com tennista professional. Davant tenia a Nicolás Almagro, un dels contrincants, al costat de Ferrer, més especials que li podria haver tocat al d’Ontinyent i amb el que, com el mateix Ferrero va confessar després de saber la notícia, ha passat moltes hores en els últims anys.

Juan Carlos va començar guanyant el partit després de posar amb un 2-0 en el primer set. Però Almagro no havia de posar les coses fàcils, i ràpidament va empatar 2-2. La trobada estava envoltat d’aquest ambient especial que envolta a les cites especials, com és el cas del partit de Ferrero a casa i davant del seu públic.

El jugador murcià, rival i amic de Ferrero, es va posar per davant amb el 2-3 en un punt de set molt disputat, encara que poc després Ferrero empataria el mateix i posaria el 3-3 al primer resultat. Tirant de coratge i sentiment, el valencià va intentar competir amb el seu rival, Almagro, que en dos punts decantaria el primer set al seu favor amb un 3-5. Juan Carlos Ferrero, que ha estat animat i acompanyat pel públic durant tot el partit, havia de guanyar el punt per poder disputar a Nico el primer set. I així ho va fer el d’Ontinyent, que es va acostar després d’un gran cop de Múrcia, establint el 4-5 al marcador.

El partit havia estat molt igualat fins al moment, i prova d’això va ser el gran punt que van realitzar dos jugadors, que va acabar guanyant el jugador valencià per empatar a 5 el primer set. El públic, que estava gaudint amb el partit, aplaudia i animava a tots dos jugadors, rivals dins de la pista i amics fora d’ella. Dos punts consecutius van donar el primer set a Almagro, que va acabar imposant-se per 5-7.

Ferrero havia remuntar el partit si no volia acomiadar-se del que serà el seu últim campionat a nivell professional, i davant hi havia un gran jugador, Nico Almagro, que no ho estava posant gens fàcil al valencià. Va ser el murcià el qual va començar posant-se per davant en el marcador al segon set aconseguint un ràpid 0-3. Ferrero s’havia desconcentrat després del bon inici del segon set que havia fet el seu rival Nicolás Almagro. Joan Carles va aconseguir recuperar lleument i establir el 2-3 al marcador després de guanyar dos punts seguits. Tot i que Almagro es dolia d’una espatlla després d’una caiguda que havia patit en el primer set, el murcià estava mostrant superior al d’Ontinyent, que veia molt a prop seu comiat de les pistes.

Amb el 2-4 al marcador, Almagro va posar sobre les cordes a Ferrero, que ja donava el partit per perdut. El 2-5 al marcador deixava l’enfrontament bastant resolt per Almagro, tot i que Ferrero es va recuperar i va poder establir el 3-5 al marcador. El partit estava gairebé resolt, i Almagro tenia el servei per acabar guanyant la bola de partit. El públic, que veia molt a prop el final, no va deixar d’animar i aplaudir a les grades, mentre que Almagro a la pista i després un 40-0 es portava el partit.

Un Juan Carlos Ferrero molt emocionat va dir adéu al tennis professional en el seu partit davant d’un amic i company, Nicolás Almagro. El que va ser número 1 del tennis i guanyador de competicions com Roland Garros s’acomiada del tennis professional en el seu torneig, davant del seu públic i com no, a casa. La llegenda de Ferrero ja està escrita. Gràcies, Juan Carlos, per escriure al llibre d’or del tennis mundial teu nom, i per aquests 14 anys de carrera esportiva a l’elit.