“Si no donem senyals de que anem en la direcció adequada, l’economia espanyola està abocada al precipici
José Enrique Boscá, Professor Titular del Departament d’Anàlisi Econòmica i assessor del Ministeri d’Economia, fou l’encarregat de tancar la II Universitat d’Hivern amb una conferència al voltant del “desestalvi de l’administració pública” en Espanya, en la que, com a conclusió més important, va considerar “absolutament peremptòria la consolidació fiscal” per poder eixir de la crisis. O, el que és el mateix, que les administracions no gasten més diners del que ingressen. “Si no donem senyals de què anem en la direcció adequada, l’economia espanyola estarà abocada al precipici”, al temps que donà suport a les polítiques d’austeritat que busquen precisament aquella consolidació fiscal.
Per sostenir la conclusió, l’economista va fer una anàlisi en profunditat de l’evolució del deute, actualment el 360% del PIB, i també de l’evolució del dèficit públic, amb una “dada real” l’any 2011 que acabà sent del 9,6%, molt allunyada de la previsió del 6% que va fer el govern. Així és molt difícil que tinguem credibilitat”, digué. Amb dades del 2010, les administracions espanyoles van tindre unes despeses de 479.600 milions d’euros i uns ingressos de 378.200 milions d’euros, una relació cada vegada més insostenible.
Boscá afirmà que “l’actual pauta de relació entre el dèficit, l’endeutament, els interessos i el baix creixement del PIB és explosiva. Si no fem res, les dades que tenim és que l’economia espanyola s’apropa cada vegada més al punt on tot explotarà”. Per això, assegurà, “cal fer la consolidació fiscal y reformes que impliquen algunes retallades”, tot i que també digué que “amb l’austeritat a soles no és suficient”, al temps que rebutjà alternatives radicals com deixar de pagar interessos, perquè “seria un suïcidi col•lectiu. Al minut un, ningú ens prestaria diners”.
Com a mesures més efectives per a la consolidació fiscal, Boscà posà sobre la taula acabar amb la xarxa de deduccions i exempcions fiscals, augmentar els impostos ambientals i sobre la propietat immobiliària, revisar tarifes i taxes, com ara habilitar un sistema de beques efectiu i lligat al rendiment acadèmic, o recuperar les ajudes a les reformes financeres sense traslladar la repercussió als clients. Finalment, reclamà una reforma en profunditat de l’administració pública. “En Espanya el debat austeritat versus creixement no té sentit. No podem gastar més, no hi ha marge. Però sí es pot impulsar el creixement a escala europea a través dels països que van millor”, afirmà. I llançà una idea en positiu: “Sóc optimista perquè, si ens anem nosaltres, se’n va Europa darrere. En acabant, hi haurà rescat, es farà la unió bancària i nosaltres farem les reformes que s’han de fer. Qüestions com la reforma laboral són dures, però venen imposades per l’entorn”.
