Segons les xifres publicades pel SERVEF, a la Vall d’Albaida l’atur registrat al febrer de 2020 és de 5537 aturats, és a dir, hi ha 43 aturats menys que en el mes anterior i 245 menys que en el 2019, és a dir un descens mensual de 0’77% i una reducció interanual de 4’24%.
Quant a la contractació, a La Vall d’Albaida s’han registrat 5537 contractes aquest febrer de 2020, la qual cosa ha suposat 210 contractes més que en el 2019 és a dir un 10’61% d’increment interanual. Per gèneres, 937 han sigut a dones (42’79%) i 1253 a homes (57’21%). La contractació indefinida mensual de febrer 2020 és de 287 contractes (13’11%) i la contractació temporal és de 1903 contractes el que significa un 86’89%. Respecte el 2019, la indefinida es manté i la temporal augmenta en 210 contractes, un 12’40%. Els contractes a temps parcial són un 31’32% respecte als de jornada completa, un 68’68%.
Raül Roselló, Secretari Intercomarcal d’UGT-PV analitza les dades de l’atur del mes de febrer “en general són relativament bons amb descens d’atur més accentuats de febrers anteriors. A més es produeix un descens interanual del 4’5% de mitjana aproximadament en les tres comarques, malgrat totes les incerteses existents en l’entorn econòmic. No obstant això, en mirar la lletra xicoteta, el mercat laboral continua registrant les mateixes barreres d’entrada i de permanència en l’ús d’una part de la societat”.
“Així, ens trobem davant un mercat laboral que evidencia la seua feblesa amb una gran precarietat que propícia fortes entrades i eixides del mercat laboral i amb períodes punta de contractació que repercuteixen en les condicions de treball dels quals acaben perdent l’ocupació, i també dels que es queden” assenyala Roselló.
Roseeló assenyala que “les polítiques progressistes que repercuteixen en la qualitat d’ocupació, especialment la pujada del salari mínim interprofessional, no comporten destrucció d’ocupació, ja que aquest mes ha sigut més positiu que l’any passat.
En conclusió, s’ha de reforçar aquesta evolució, amb l’aposta per les polítiques tant a nivell autonòmic, com a estatal, que milloren el sistema productiu, en qualitat de l’ocupació, en innovació, en desenvolupament del mercat exterior i en creixement de la productivitat. Tot això en un marc europeu que ha d’apostar per la consolidació d’un pressupost europeu expansiu en matèries crucials, com el medi ambient o la innovació tecnològica, sense descurar les polítiques de cohesió i de competitivitat del sector agrari”.
