19/03/2024 - 5:10
Més

    Un treball inclòs a la revista Alba data entre els segles V i VII l’origen del topònim “Ontinyent”

    Altres notícies

    El museu MAOVA d’Ontinyent acollirà aquest divendres la presentació del número 27 de la revista “Alba” d’estudis comarcals, la publicació “insígnia” del Servei de Publicacions de l’Ajuntament, que inclou, entre d’altres, un treball que data entre els segles V i VII l’origen del topònim “Ontinyent”. En l’acte, al que es comptarà amb la presencia del regidor de Cultura, Àlex Borrell, intervindrà l’autor d’aquest estudi, el doctor de filologia per la Universitat de València Emili Casanova, qui parlarà sobre “El nom d’Ontinyent i altres topònimics en -ent”.

    El regidor de cultura explicava que “tal com s’explica a l’estudi de Casanova, l’origen del nom Ontinyent ha estat estudiat per especialistes de la categoría de Ramón Menéndez Pidal, Joan Coromines, Manuel Sanchis Guarner o Josep Giner, però encara no hi ha una explicació satisfactoria, pel que el treball que s’inclou a la revista Alba és especialment interessant”, manifestava.

    En l’acte, que tindrà lloc el proper divendres a les 19:30 hores, al MAOVA (carrer del Regall, 2), i on també intervindrà el director de la revista, l’arxiver municipal Vicent Terol, s’explicarà la resta del contingut de la revista, que inclou un total de 6 articles, a més del referit d’Emili Casanova, titolat “Topònims de la Vall d’Albaida formats amb el sufix –en(t)<anus, amb especial atenció a les bases antroponímiques d’Ontinyent, Agullent i Agrillent”.

    Així, els altres articles són “Les finestres del Capellà. Un grup frustrat de coves-finestra medievals andalusines, en la capçalera del riu d’Ontinyent” del director del Maova, Agustí Ribera; “Intervenció arqueològica en el cos central del palau dels Milà i Aragó d’Albaida. Origen del palau dels Milà i Aragò”, de Remei Arévalo; Moriscos, patrimoni i valor de la terra al comtat d’Albaida. El Cappatrò de la peita de 1589”, d’Alexandre Ordiñana; “Bonets, mitres i marquesos: l’Albaida de Mossén Bertomeu Tormo (segle XVIII)” de Vicent Terol; i “La segregació dels Alforins d’Ontinyent i la creació del nou municipi de Fontanars en 1927”, de Francesc Torres.

    Detalls del contingut de la Revista Alba num.27

    Pàg. 4-31
    Topònims de la Vall d’Albaida formats amb el sufix –en(t)<anus, amb especial atenció a les bases antroponímiques d’Ontinyent, Agullent i Agrillent
    Emili Casanova
    El catedràtic de la Universitat de València i acadèmic de l’AVL estudia aquesta mena de topònims de la Vall d’Albaida, i més específicament el nom d’Ontinyent, tot demostrant la seua procedència etimològica.

    Pàg. 32-47
    Les finestres del Capellà. Un grup frustrat de coves-finestra medievals andalusines, en la capçalera del riu d’Ontinyent
    Agustí Ribera
    El director del MAOVA realitza una aproximació general a aquest grup de coves artificials penjades que va quedar inacabat. S’analitza l’entorn i els antecedents del poblament de l’àrea on s’ubiquen.

    Pàg. 48-71
    Intervenció arqueològica en el cos central del palau dels Milà i Aragó d’Albaida. Origen del palau dels Milà i Aragò
    Remei Arévalo Castellanos

    Estudi sobre una part essencial de l’edifici més emblemàtic d’Albaida que permet d’esbrinar les primeres fases constructives medievals, des del període islàmic i durant els primers moment de la societat cristiana, d’una residència que anirà creixent i transformant-se en el temps fins el seu aspecte actual.

    Pàg. 72-91
    Moriscos, patrimoni i valor de la terra al comtat d’Albaida. El Cappatrò de la peita de 1589
    Alexandre Ordiñana i Bataller

    Es tracta d’un estudi que esbrina la informació d’un dels registres fiscals més valusos, de 1589, relacionats amb l’impost de la peita que conserva l’Arxiu Municipal d’Albaida. L’anàlisi d’una part del seu contingut, la referida als propietaris moriscos del comtat, permet de desxifrar l’estructura de la propietat de la terra i esbrinar l’estratègia dels moriscs per accedir a la propietat de la terra franca, no senyorial.

    Pàg. 92-117
    Bonets, mitres i marquesos: l’Albaida de Mossén Bertomeu Tormo (segle XVIII)
    Vicent Terol i Reig
    El director de l’Arxiu Municipal d’Ontinyent analitza i contextualitza la societat albaidina que serveix d’escenari a La Gatomàquia, l’obra més coneguda del prevere albaidí mossén Bertomeu Tormo, un dels autors valencians del període de la Decadència. S’hi analitza la figura de l’autor amb una aproximació biogràfica, i també la del seu context social, la societat albaidina de mitjan segle XVIII.

    Pàg. 118-151
    La segregació dels Alforins d’Ontinyent i la creació del nou municipi de Fontanars en 1927
    Francesc Torres Faus

    Detallat estudi a càrrec del director de l’Arxiu del Regne de Valencià sobre el procés de segregació dels Alforins d’Ontinyent i la seua constitució en municipi en 1927. Es tractava originàriament d’una gran partida amb poblament dispers molt important i xicotets nuclis de població, el principal d’ells era Fontanars
    El creixement demogràfic i econòmic, i la publicació de l’Estatut Municipal de 1924, que afavoria la creació de nous municipis, va facilitar els intents de segregació dels veïns de Fontanars dels Alforins de la vila d’Ontinyent.

    La secció de notícies i ressenyes (pàg. 152-161) recull algunes ressenyes bibliogràfiques de les publicacions comarcals i especialment ontinyentines corresponents al període 2013-2015.
    Es completa la revista amb els resums, (pàg. 162-169) com és habitual en quatre llengües (valencià, espanyol, anglés i francés).

    Font: Ajuntament d’Ontinyent

    - Advertisement -
    - Advertisement -

    Últimes notícies

    Ontinyent amplia els espais verds fins arribar als 146 amb una superfície de 635.000 m2

    L’Ajuntament trau a licitació el nou plec de manteniment de parcs i jardins que donarà cobertura a les noves necessitats en esta matèria
    - Advertisement -

    Mira també

    - Advertisement -