El 27 d’abril de 1812 va tindre lloc a la Vall d’Albaida la batalla del Raboser contra les tropes de Napoleó en plena guerra del Francés. 200 anys després, s’han organitzat una sèrie d’actes que al llarg del mes d’abril se celebraran en els 6 municipis de la comarca més afectats per la batalla, els ajuntaments dels quals han constituït una comissió que està coordinada per l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA). La conformen Albaida, Atzeneta d’Albaida, Bèlgida, Carrícola, Otos i el Palomar.
La programació d’actes començarà a Atzeneta dijous 12 d’abril, amb la inauguració d’una exposició etnogràfica de materials de l’època de la col·lecció privada de Marcial Martínez de Canals i de l’Associació Napoleònica Valenciana. També es farà una conferència inaugural al voltant de l’interés turístic de la Batalla del Raboser, a càrrec de Raquel Espinosa, gestora cultural. A partir d’ací, hi ha programat un cicle de conferències històriques que recorrerà els municipis organitzadors, totes a les 19.30 h. La del divendres 13 a Albaida tindrà com a ponent Abel Soler, dissabte 14 a Carrícola la farà Daniel Alfonso, divendres 20 a Otos Josep Ramon Segarra serà el conferenciant, dissabte 21 a Bèlgida anirà a càrrec de Vicent S. Rufino, divendres 27 al Palomar seran ponents Miquel Martínez i Joan Sancarlos. Després de cada conferència es projectarà l’audiovisual ‘Visió actual de la Partida del Raboser’, obra de l’Associació Fotogràfica de Carrícola. Finalment, dissabte 28 a les 18.30 h a Atzeneta d’Albaida hi haurà una taula redona amb la participació de tots els conferenciants i en la qual també intervindrà l’historiador Germà Ramírez.
Diumenge 29 d’abril es farà l’acte que tancarà aquestes activitats commemoratives, amb un encontre festiu a l’escenari de la batalla, a la partida del Raboser, situada al camí que uneix Bèlgida amb Atzeneta. A les 10 del matí, des dels ajuntaments d’Atzeneta d’Albaida i de Bèlgida eixiran les comitives fins a la Casa del Surdo, on s’iniciarà una desfilada encapçalada per l’Associació Napoleònica de València, que finalitzarà amb una dansada popular seguint la qual s’arribarà al lloc on s’inaugurarà un monòlit commemoratiu. Un xiquet de cada poble de l’Ombria del Benicadell, nascut en un mes d’abril, serà l’encarregat de descobrir el monòlit que servirà per recordar les víctimes de la Batalla del Raboser. L’any 1912 ja se’n volia fer un, amb motiu del centenari, però el projecte es va quedar inconclús a causa de la crisi del tristament famós Any Deu. Un esmorzar de germanor (per al qual caldrà adquirir prèviament els tiquets als ajuntaments abans del 25 d’abril) i una gran dansada popular posaran fi als actes.
La història:
L’any 1812 va començar a la Vall d’Albaida amb una invasió per part de les tropes franceses que s’allargaria 17 mesos. Tot i que l’ocupació militar comportava la implantació d’alguns progressos legals en una societat tan antiga, els nostres avantpassats van patir l’obligació de pagar impostos, així com d’abastir d’habitatge i d’aliments a prop de 1.600 soldats del general Habert i els corresponents cavalls en una època de fam i penúries. L’oposició de gran part de la població, liderada sovint per l’Església com és el cas dels dominics del convent albaidí de Santa Anna, es va organitzar en forma de guerrilles constituïdes per gent senzilla dotada de molta energia però desproveïda d’armes i de formació militar. És coneguda l’energia antifrancesa de Vicent Doménech “el Palleter” de València, o els fets del 2 de maig de 1808 a Madrid, però a la nostra comarca el 27 d’abril de 1812 un grup format per treballadors de molts pobles valldalbaidins va atacar el destacament de tropes napoleòniques establit a Atzeneta. La superior reacció militar va comportar la desfeta i conseqüent desbandada de la guerrilla liderada per Vicent Cortés en direcció a Bèlgida: és la coneguda “Batalla del Raboser”, en relació al barranc que li donà nom. Més de 150 combatents resultaren morts en el lloc dels fets o tot seguit empresonats i assasinats. La resta de la població sofriria dures represàlies, d’ací l’expressió popular “vinga lo que Déu vulga però que no vinguen els francesos”. Amb tot, hem volgut commemorar units aquell esdeveniment i retre un homenatge a totes les víctimes, a través d’un seguit d’actes que han de servir per conèixer més el nostre passat i forjar un futur millor.
