Aquests dies es compleix un any de les darreres eleccions municipals on la ciutadania d´ Ontinyent va donar la tercera majoria absoluta de la democràcia a Jorge Rodríguez.
Un any perdut, entretinguts en campanyes d´ imatge finançades amb fons públics, campanyes de festejos populars de maquillatge i fum, que no han impedint la forta caiguda de població en la nostra ciutat. Fonamentalment, joves que se n’han d’ anar fora del país a intentar buscar feina, el nombre de persones i famílies que s´ acosten als serveis socials per a demanar ajudes de primera necessitat i poder menjar, pagar la llum i l’hipoteca contínuen demandant major suport de les administracions. Que les problemàtiques d’aquesta ciutadania no s’hagen reduït, suposa una oportunitat perduda de centrar les polítiques en les necessitats i interessos de les persones, la dicotomització dels serveis socials no ajuda a donar una resposta global a un dels pilar bàsics de la política, la protecció social de les persones .
Això sí, aquesta legislatura si ha servit per acumular més “ poder “ per a ell i els seus col·laboradors en la Diputació i en la Generalitat. Després d´un any no se sap quin es el model productiu pel que s´aposta, malgrat els intents de realitzar plans estratègics i anunciar la revitalització del Consorci de Comarques Centrals.
En les primeres mesures preses pel PSOE ja es va observar a les clares la línia política a seguir, varen augmentar la partida d´organismes de govern en 60.000€ anuals per a contractar un adjunt a Alcaldia i es varen expulsar els quatre partits restants a l’Ajuntament vell, va continuar amb la privatització de la gestió dels serveis públics, un dels cavalls de batalla de la darrera legislatura, aplicant la majoria absolutista i sense comptar amb cap Consell de participació ciutadana, devaluant la Democràcia Participativa en les obres que ens costaran als contribuents més de 700.000€ en la milla d´or de Martínez Valls en detreniment d´actuacions als barris perifèrics, com Sant Rafel, el Llombo, el casc antic, la Vila i el Poblenou. No sabem si el model de ciutat de J.R. serà concentrar la vida comercial en un únic lloc del poble amb projectes de l´època de Lina Insa.
Les grans qüestions pendents de fa mols anys pràcticament no s’han tractat, l’hospital és una declaració d’intencions a partir del 2018, després de clavar la pota anunciant l´ ubicació d’aquest al recinte firal, sense convocar el Pacte per la Sanitat per tractar un tema tant important com aquest.
També ha posat en greu perill el Pla de Minimització de Residus tractant de confondre a la Plataforma, tant en la negativa a la construcció de la Planta en Ontinyent com en la confusió que s´ha generat amb els Rebuts del fem, que com a president de la Diputació haguera pogut solucionar.
La Redona del Llombo s’ha anunciat sense comptar amb l’Associació de veïns i veïnes , la Residència de gent amb diversitat funcional continua tancada sense saber com i quan s´obrirà , malgrat haver-se anunciat la cessió de Caixa Ontinyent a Conselleria de l’edifici.
Resten moltes necessitats per cobrir: el Conservatori de música, el Palau de Justícia, l´IES l’Estació, el parvulari del Bonavista, la millora del tren i l´ Estació Intermodal d´ Ontinyent són i han sigut prioritats ignorades. A més a més, dels serveis tradicionalment reivindicats, com la tresoreria de la Seguretat Social, la delegació d´hisenda, l´ escola oficial d´ Idiomes, han estat oblidades.
El que més ens desconcerta és que fa uns díes l’equip de govern anunciava amb satisfacció que ja havien donat compliment al 60 per cent del seu programa electoral, del que calia esperar la seua baixa intensitat i ambició , donat que resten molts projectes i necessitats per cobrir.
Això si, s’han rehabilitat les torres del Convent amb fons públics, s’ha construït la Redona de Manterol a càrrec del pressupostos municipals, s’ha suprimit amb els vots de la gran coalició PSOE PP i C´s l’hissada de la bandera Republicana, entre d’altres, s’han realitzat diverses concessions a la patronal i a l’església, també han estat beneficiats els taurins i els sectors conservadors, que tradicionalment han estat votants del PP , per tal d’intentar conservar la majoria absoluta.
Resten moltes mesures per pendre i que per a nosaltres són imprescindibles com la introducció de clàusules socials a les constractacions municipals, la millora d’habitatges per cobrir usos i necessitats socials, un pla de mobilitat, un pla d’eficiència energètica, més i millor cobertura social per a les dones que són víctimes de violència masclista, major sensibilitat social i impuls per la recuperació de la memòria democràtica, i moltes més coses que resten per fer d’Ontinyent una ciutat per a tots i totes.
