Ens hem acostumat a veure joguines, roba, electrònica i, fins i tot, souvenirs de les nostres ciutats amb l’etiqueta “Made in China”. A mesura que el nombre de productes amb esta etiqueta anava creixent any rere any, la nostra dependència sobre aquest gegant asiàtic també augmentava. Amb aquesta situació hem arribat a abril de 2020.
Un any en el qual estem enfrontant una crisi sanitària sense precedents. La Covid-19 no sols és una malaltia que afecta al sector sanitari, sinó que ha generat una situació social mai vista que ha deixat en evidència la gran dependència que el nostre país te de la Xina. Des de la declaració del primer Estat d’Alarma, la comunitat sanitària s’ha queixat constantment de la falta de material de protecció com són mascaretes, bates o ulleres.
Durant els primers dies i, fins i tot setmanes, la solidaritat de la ciutadania va ser clau per poder fer arribar material als i les nostres sanitàries, però també als cossos i forces de seguretat de l’Estat o als departaments de Serveis Socials. A l’Ajuntament d’Ontinyent arribava material d’empreses de la ciutat i de particulars que donaven viseres de seguretat 3D i mascaretes tèxtils. En una situació tan dura com aquesta Ontinyent demostrava, una vegada més, ser una ciutat autènticament solidària.
Però aquesta no era la solució. Els casos de contagi anaven creixent i la necessitat de material cada vegada era major. Justament, en aquest moment, entrava de nou Xina en acció. Mentre a la nostra ciutat i comarca, les empreses tancaven; la ciutadania deixava de treballar i necessitava subsidis i ajudes econòmiques començaven a arribar avions de Xina amb material sanitari comprat allí.
És important trencar aquesta dependència del país asiàtic. És fonamental deixar de comprar material a la Xina i dotar a les nostres empreses, a la nostra indústria de la capacitat i de les ferramentes necessàries perquè siguen elles les encarregades de produir aquest material. Les nostres empreses tenen capacitat per a fer-ho perquè com molt bé diu l’alcalde Jorge Rodríguez la crisi de la Covid-19 ha deixat en evidència que “no podem dependre de tercers països per a productes essencials com mascaretes o equips de protecció individual”.
Crisi també és sinònim d’oportunitat i és aquest el moment de recuperar la nostra industria. Per això, des de l’Ajuntament d’Ontinyent es vam reunir amb ATEVAL per iniciar la creació d’un clúster sanitari que garantisca el proveïment en temps de pandèmia, però també en temps que no hi haja. D’aquesta manera el tèxtil sanitari s’ha de convertir en una indústria estratègica d’Espanya. De manera immediata, l’Ajuntament aportarà 150.000€ per als estudis, l’assessorament i la internacionalització de les nostres empreses.
Paral·lelament, l’Ajuntament està impulsant ajudes a altres sectors de la població com comerç, hosteleria, serveis i construcció. Entre les mesures previstes s’inclou una campanya de reactivació del consum a través de bonus de compra per incentivar als comerços, l’hostaleria així com a les empreses i establiments de serveis de la nostra ciutat. També s’ha previst un seguit d’ajudes per a autònoms i pymes que estan veient-se afectats per aquesta pandèmia. Tampoc deixarem de costat al sector de la construcció a la nostra ciutat amb la posada en marxa d’obres municipals per continuar incentivant aquest sector. Unes mesures que mobilitzaran prop de 8 milions d’euros perquè ningú quede al camí.
Aquests dies que estem passant allunyats de la nostra gent, on no podem passejar pels carrers de la nostra ciutat ni compartir rialles amb les persones que estimem asseguts en alguna de les terrasses dels nostres restaurants o acostar-se per veure el baixar de l’aigua del Pou Clar, ens han de servir per adonar-se de la importància del nostre teixit productiu. Quan tot açò passe podrem tornar a eixir al carrer i gaudir de l’encant de la nostra ciutat. Un encant conformat no sols per les persones, sinó per cada tenda de barri, per cada restaurant, per cada empresa situada als nostres polígons. Totes i cadascuna d’elles conformen l’ADN ontinyentí.
Per això, cal fomentar la compra de proximitat i deixar eixa compra gelada i ràpida a través de plataformes online; és també el moment que les grans superfícies comencen a apostar pels productes locals i de proximitat com ja hem vist en alguns casos. Però, sobretot, és el moment de deixar de dependre de Xina per adquirir tèxtils que les nostres empreses poden fabricar. Quin sentit té gastar milions d’euros a la Xina mentre la nostra indústria està parada? Si parem uns segons a pensar ens adonarem que és més barat comprar un producte fet ací, si tenim en compte que al comprar a la Xina estem generant una despesa social important com la destrucció de llocs de feina a la nostra ciutat. És per això que des de l’Ajuntament d’Ontinyent farem lo possible i lo impossible per canviar el “Made in China” pel “Fet a Ontinyent”.
J. Pablo Úbeda
Regidor de Promoció Econòmica
