Hui vull començar aquest escrit reconeixent que ho faig com a un ciutadà amb una certa responsabilitat política en aquests moments.
Com tothom sap, han començat a aplegar els rebuts del fem (COR) mitjançant la Diputació de València i amb un preu de 54 euros aproximadament.
I, com també tothom deu saber, al passat ple de l’Ajuntament del dia 25 de maig, es va aprovar amb els 14 vots a favor del partit socialista i el de Ciutadans l’entrada al Consorci de Residus V5 així com la cessió de l’Ecoparc a la mateixa entitat, perdent així les competències municipals en la gestió del nostre fem.
Aquest acord implica no només la pèrdua de competències com ja he dit, i que aprofite per a recordar que el nostre ajuntament i altres van encetar un procés judicial contra el Govern de l’Estat precisament per la pèrdua progressiva de competències municipals. Aquesta a la que ara s’ha renunciat voluntàriament per part del govern municipal, mostra una incoherència amb el procés judicial encetat. Però això ja s’ho farà mirar el grup municipal socialista, “tots amb Jorge”.
A més de la dosi d’incoherència mostrada, hem d’afegir la falta de transparència que s’ha mostrat en tot el procés polític perquè en les negociacions, si és que n’hi ha hagut, no s’ha comptat ni amb la resta de grups polítics amb representació municipal, ni amb la societat civil representada per la plataforma del fem. Això, a banda d’una forta manca de democràcia ens mostra que algun talant no sempre és igual de valent quan necessita socis per a governar, que quan té majories absolutes.
Perquè com diu la llei i els informes tècnics, a banda de les llacunes jurídiques que poden crear inseguretat jurídica davant possibles impugnacions amb la corresponent conseqüència política o perjudici a la ciutadania en general, l’entrada o no al COR és DISCRECIONAL o, el que és el mateix, és una qüestió de voluntat política, o qui sap si d’interessos partidistes o personalistes. Ningú ens obliga.
Si hem d’assolir que els contenciosos presentats fins ara per part de l’Ajuntament d’Ontinyent han estat desfavorables, no és menys cert que mai, per part dels agents jurídics, s’ha entrat al fons de la qüestió sobre qui té la competència de la gestió del fem; si la Mancomunitat com sempre o el mateix COR.
I jo em pregunte, caben altres recursos? En hi ha altres opcions? Com el propi Consorci diu literalment als seus Estatuts, al punt 1.a de l’article 29 del Capítol VI, es podria sol·licitar la dissolució del mateix Consorci “Por imposibilidad legal o material de cumplir sus objetivos”. A més a l’article 30 que tracta sobre les incorporacions, al seu punt 2 diu “….la denegación de dicha incorporación se podrá producir en el caso que no se asuman los compromisos formales y económico financieros acordados por la asamblea para su incorporación al Consorcio”. Optar per eixes opcions, contemplades als mateixos Estatuts del COR, no buscarien més que defensar els interessos tant mediambientals com econòmics de la ciutadania d’Ontinyent.
Si del que parlem és de crear consciència, hem de recordar que eixa tasca a la Vall d’Albaida està feta, eixa reflexió de com fer les coses, insistisc en què ja la fem i millor que la resta. Ara, si cal que algú ha de repensar alguna cosa, deuran ser la resta d’ajuntaments que conformen el Consorci, perquè en això nosaltres anem molt per davant.
Es podria pensar que açò podria convertir-se en allò que tan bé explica la dita: “fer i desfer, faena de matalasser” perquè la feina feta, es pot quedar en paper mullat.
I continue amb les preguntes que em faig: per què no se’ns ha explicat a la ciutadania eixe canvi? I tornem al matalasser fer i desfer, per què si abans era blanc, per què ara és negre? No ho entenc. Ningú no m’ho ha explicat!
I per si fóra poc, per entrar al Consorci se’ns demana que fem front a una obligació de pagament d’aproximadament 123.000 euros. Sí o sí. I sense possibilitat de negociació. I hem de recordar que són diners públics que paguem tota la ciutadania. Amb l’agreujament que el mateix interventor municipal fica “reparos” al seu informe obligatori quan diu literalment.”Debería quedar claramente especificado que la aprobación de la integración en el Consorcio no supone la obligación de este peniente”. O el que és el mateix que no deuríem pagar eixos quasi 123.000 euros.
I per a rematar el “pastís” al mateix ple s’aprova també i amb els mateixos 14 vots socialistes i el de Ciutadans, la cessió i explotació del nostre ECOPARC al Consorci. I per a 20 anys! I em pregunte, per què no s’ha fet també per a 20 anys amb l’empresa que tenia la concessió fins ara i que és de la comarca. Segurament serà perquè no es pot, o és sospitós. Qui està duent la gestió del nostre ecoparc actualment, si l’antiga concessionària va concloure el seu contrat en novembre de 2016? Açó no està gens ni mica clar.
I al remat sense acceptar cap de les propostes que el tècnic els va plantejar. O el que és el mateix sense cap tipus de compensació. Deixant de tenir caràcter municipal (recordem que ho hem pagat la gent d’Ontinyent) per a passar a ser intermunicipal. O el que és el mateix qualsevol persona de qualsevol municipi podrà fer ús del nostre Ecoparc. Hem de recordar que fins aquesta cessió de la gestió, l’Ajuntament d’Ontinyent va establir un conveni amb Agullent per a l’ús de l’Ecoparc d’Ontinyent amb una quantia econòmica anual i justificada tècnicament.
Per tant, no hi ha cap estalvi econòmic per la cessió de la gestió de l’Ecoparc al Consorci, tal com es va afirmar als mitjans de comunicació per part del nostre alcalde Jorge Rodríguez, perquè anem a continuar pagant nosaltres la gestió de l’Ecoparc, però en lloc de fer-ho a l’Ajuntament d’Ontinyent ho farem al Consorci, amb el que això vol dir de pèrdua d’ingressos per al pressupost municipal. I el que és pitjor, de nova pèrdua de competència municipal.
Article d’opinió de Fran Quesada, regidor de Compromís per Ontinyent
